Floració i pla d’arrancada

Últim terç d’hivern, boires matineres, rosada als bancals i calor de primavera a mig dia, temps sec després d’una plujosa tardor. No tenim dos anys de meteorologia igual, finals de febrer del 2018 pluja i neu, res a veure amb el 2019

. La natura segueix el seu curs, la gran lluna desperta les branques d’ametllers i presseguers, i unes rames petites i marrons esclaten pètals blancs, rosats, s’allarguen estigmes, s’omplen òvuls i salta el pollem per prenyar i donar fruits, tota una meravella de la natura, un miracle que ens envolta i que dóna color a secans i hortes, per on bocabadats passejaran cents de persones durant el mes de març en l’escenari del Segrià i Baix Cinca que els pagesos han creat i modulat en els últims vuitanta anys.

Dins d’aquests escenari, els hereus dels que varen plantar a les lleres dels rius regades per sèquies i braçals centenaris, que bombejaven aigua i conduïen amb canonades d’alumini, formigó o PVC. L’hem pujat als turons, hem baixat espones, terres d’espart i argiloses, timonedes i esbarzers; les hem plantat d’arbres que són el decorat en què els pagesos som actors, i el públic el formen aquests visitants urbanites que telèfon i càmera en mà s’emporten aquest mar de flors únic per la seva intensitat i extensió.

Les floracions sempre han estat un bon decorat, que dóna vida als personatges en una fotografia; nombrosos cops l’hem buscat per sentir el clic de l’obturador, de la Voïgtlander dels anys 60 en queden testimonis d’aquells carrets de 36 revelats a cal Porta o Ibce; padrins, pares, amics i germans en blanc i negre, més endavant amb diapositives i en color, que han perdut intensitat amb el temps, dormen el somni dels records en àlbums i caixes ben ordenades uns cops, desordenades uns altres; són testimonis de la fructicultura que va iniciar el meu pare, pioner als anys 40 juntament amb Gomà, Mina i molts altres que des de la Noguera fins a Serós i la Granja van emprendre l’aventura de la fructicultura; alguns en som hereus i ens satisfà haver omplert el ventall d’espècies i varietats autòctones com Sudanell, Benvingut, de nectarines i paraguaians, platerines, nashis i pomes diferents de les Manyages i Camoses.

Ha passat el temps, no té res a veure arribar al mercat i magatzem o al bancal i negociar el preu, estrènyer les mans, carregar el remolc o aquell Leyland Comet amb un centenar de caixes de 20 quilos, i passar a cobrar el cap de setmana segons el preu pactat pels quilograms entregats. Esclaten les flors, que anuncien una nova campanya de fruita, encara queden moltes liquidacions a un preu incògnita per a moltes tones de poma i pera, i qui sap si n’hi ha alguna de préssec o nectarina. Parlàvem i parlem de plantar, renovar, intensificar a millorar varietats d’un aspecte i producció més bona, però alhora parlem d’arrancar per regular el mercat. Anys de crisi, des del 1992, tancament de mercats; dins les possibles solucions es va demanar un pla d’arrencada a nivell de l’Estat. Sembla que per a fruita de pinyol no entra en la burocràcia de la CEE, no tenim el pes dels vinyataires, que han rebut nombroses i repetides ajudes per arrencar i replantar ceps. Al final i a Catalunya es planteja dur a terme un pla d’arrencada, al qual s’han ajuntat entre 1700 i 2000 ha.

Benvingut sia, una de les finalitats que s’argumenten serà acollida per aquells pagesos que sense relleu generacional deixin l’activitat com a fructicultors, i podran gaudir de la subvenció que correspongui, condicionada a les hectàrees adherides. Difícilment podran acollir-se a aquest pla, pel condicionament de no poder plantar a la resta d’explotació fruiters de la mateixa espècie durant quatre anys. Per altra banda, la incidència que pot tenir en el global d’una producció de més d’un milió de tones produïdes a Espanya o les més de 500.000 a Catalunya, l’efectivitat si és per minvar les no venudes a Rússia no és suficient. Aquest pla s’hauria de dur a terme a tot l’Estat, i actuar sobre un percentatge més elevat de la producció, ja que les 50.000 tones que es preveu disminuir tampoc seran tantes. En el suport que es porti a terme per a l’arrencada de les 2.000 ha el rendiment mitjà per ha no és de 40 Tn, el rendiment mitjà per ha de fruita produïda és de 30 Tn, de les quals solament es comercialitzen unes 25 Tn. Per tant, en el millor dels casos, la producció que no arribarà als mercats serà de 50.000 Tn, és a dir, un 3 o 4% del préssec, nectarina o paraguaià que intentem repartir per tot Europa.

Queda tot

un mes de floracions; de moment gaudim de l’espectacle, deixem que tothom pugui fruir-ne amb les seves càmeres i mòbils. Mentrestant quedem al territori els productors a l’espera que el temps de març i abril deixin una producció que no per massa bona arruïni els preus.

Com diu la dita “Que l’abundància no mati la gana” d’aquí uns dies en tornarem a parlar.