Maria-Mercè Marçal, referent local i nacional

Hi ha referents

locals que, per la seva trajectòria, conviuran sempre en l’imaginari col·lectiu dels seus entorns més propers i també d’àmbit nacional. Com a alcaldessa del municipi d’Ivars d’Urgell estic molt orgullosa del nom i reconeixement que la Maria-Mercè ha aportat als nostres pobles tan en el seu temps de vida com a nivell pòstum.

La seva obra és tot un referent d’excel·lència poètica, que situa Ivars d’Urgell i Vallverd en el panorama de les lletres catalanes; i la seva estima volgudament referenciada al seu municipi d’infantesa i de vida adulta, un elogi tan pels que la vam conèixer com pels qui l’han coneguda a través de records o vivències locals o d’iniciatives que han permès perpetuar el seu nom i obra.

És el moment dels agraïments a les persones que, des de les seves responsabilitats de govern, van fer possible que el Premi de Poesia Maria-Mercè Marçal, que convoca el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, sigui ara un referent consolidat, amb més de 20 anys de trajectòria. Aquestes persones foren Ramon Maria Guiu i Joan Reñé, llavors alcalde d’Ivars d’Urgell i president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, respectivament, que com a tribut a la poetessa després de la seva mort, impulsaren la primera edició del premi l’any 1999. Com també vull agrair la col·laboració que la família de la Maria-Mercè Marçal sempre ens ha brindat per donar a conèixer la poetessa en les activitats municipals que organitzem.

Segurament, la manera més descriptiva de reconèixer la Maria-Mercè Marçal és a través d’una de les divises més cèlebres, on dóna gràcies de la seva condició de vida, d’un temps i d’un moment on diu: “A l’atzar agraeixo tres dons; haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Però també hi ha una Maria-Mercè Marçal, que, lluny de plànyer-se, conviu amb la malaltia en els darrers dies de la seva vida amb una enteresa personal i anímica colpidora per la fermesa amb què accepta viure i lluitar contra una vicissitud que amenaça la seva salut. “Covo l’ou minúscul de la mort, arran del pit, sota l’aixella”, es llegeix al dietari El senyal de la pèrdua, una metàfora terriblement excepcional feta per una dona majúscula, desacomplexada i compromesa. Valenta, com també ho fou en el terreny polític en la lluita per les llibertats femenines i, alhora, col·lectives, que la dugueren a presentar-se a les eleccions del 1979 per la circumscripció de Lleida. I si avui faig tota aquesta reflexió és per rememorar, a pocs dies de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una gran escriptora d’Ivars d’Urgell, al Pla d’Urgell, per convidar-vos a la lectura de la seva obra i a visitar el municipi que tan estima; i, especialment, per valorar l’aportació de les dones en el terreny de civilitat, la cultura, el treball i el dret a decidir el futur que volem.