Sensacions o emocions?

Molts vessants psicològics i psicoterapèutics parlen de les emocions com si fossin alguna cosa. Algunes parlen de si es reprimeixen, si s’alliberen, si s’estanquen..., però, què és una emoció?

És el nom que li assignem a unes respostes fisiològiques que es generen al nostre cos, per tant, les emocions són en realitat un conjunt de sensacions que percebem derivades de processos que de vegades s’originen al nostre cos (marcadors somàtics segons indica Damasio 3) i altres, per processos mentals més desenvolupats.

Moltes de les respostes emocionals que notem, les percebem uns mil·lisegons després que s’hagin generat i d’una manera totalment automatitzada i per sota del llindar de la consciència, de manera que no té sentit parlar de regular emocions perquè una vegada han aparegut, ja és massa tard.

Sí que és més exacte afirmar que és important la manera en què ens relacionem amb aquestes respostes. És a dir, com associem el que sentim al que està passant i com a això, al seu torn, ens fa sentir. Un exemple clar és quan ens frustrem i després, ens enfadem per estar frustrats, ja que ens sembla un signe de debilitat.

Quan es parla de regulació emocional, s’està fent referència a aquests estats emocionals que es generen i mantenen per processos mentals diversos. Per tant, no són coses que tenim, sinó que són processos fisiològics que portem a terme i sentim. Malgrat això, ens hi referim com a coses: l’amor, l’alegria, la tristesa… I en fer-ho així, ens permet expressar-nos i fins i tot distingir diferents estats de sensacions (emocions). Però les emocions només són les etiquetes que posem a un conjunt de sensacions per poder parlar-ne.

Pot sonar estrany, però el mateix passa amb la calor o el fred. La calor o el fred no existeixen. Són sensacions que percebem i que acabem reduint a una paraula per expressar-nos. La quantitat d’energia (el que nosaltres percebem i mesurem com a temperatura) es troba en el medi. La sensació i l’etiqueta que li assignem, al nostre cervell.

Tracta els esmentats estats emocionals com a coses, de vegades és útil i de vegades fa que en puguem perdre la responsabilitat. D’aquesta manera, si algú diu que “s’ha acabat l’amor entre nosaltres” no és el mateix que si diu que “ja no t’estimo” o bé que “he deixat de sentir alguna cosa per tu”.

El fet de parlar de les emocions com a coses pot provocar que s’entengui aquest estat com a permanent o com si fos una espècie de malaltia que requereix tractament (com la tristesa, l’angoixa, la depressió).

Per exemple, parlar d’emocions reprimides és només una manera d’expressar-ho, ja que una resposta emocional no es pot reprimir ja que el cervell reacciona emocionalment de forma inconscient. Quan arriba a la nostra consciència, és a dir, quan ens n’adonem, aquesta ja s’ha produït.

De vegades, parlem de reprimir emocions quan ens referim a no expressar com ens estem sentint o la nostra opinió sobre alguna cosa. Però encara que no ho expressis, ho estàs sentint, no ho estàs reprimint. Reprimeixes la seua expressió.

Altres vegades, reprimir es refereix al fet de posar l’atenció en alguna cosa més, per no sentir un conjunt de sensacions que en aquest moment no ens interessa. Per exemple, si tens por, intentes fer alguna cosa més per apartar l’atenció dels pensaments que et generen aquesta por.

Per tant, en cada un d’aquests casos es porten a terme processos interns que generen conjunts de sensacions que acostumem a anomenar emocions.

Les sensacions només són informació que el cervell processa però en la mesura que aquest rep entrades d’informació de diferents tipus, escull què mostrar-nos conscientment i què no.