Novetats en els contractes de lloguer que heu de saber

El passat 1 de març del 2019 el Govern espanyol va aprovar al Consell de Ministres el Reial Decret Llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que modifica l’actual legislació dels lloguers. L’esmentada norma va entrar en vigor el 5 de març del 2019 per la qual cosa, a partir d’aquell dia, tots els contractes d’arrendament que es firmin a l’Estat hauran d’assumir els canvis introduïts per la mateixa.

Val a assenyalar que després de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei, i una vegada sigui publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, aquest haurà de ser ratificat al Congrés de Diputats en el termini d’un mes. En cas que no es fes així, tornaríem a la situació actual tal com ja va succeir amb l’anterior decret. La norma en qüestió porta diverses novetats respecte a la legislació que coneixíem fins ara. Un dels canvis més importants és que s’amplia la durada mínima dels contractes. D’aquesta manera, quan el llogater sigui una persona física, la pròrroga obligatòria s’amplia de tres a cinc anys. Si en canvi el llogater fos una persona jurídica, la durada mínima ascendeix fins als set anys. Una altra novetat significativa té relació amb les pujades anuals del preu del lloguer que pot fixar el llogater. Sobre això, el nou Reial Decret Llei estableix una limitació molt important i és que: durant els primers anys de contracte, el preu del lloguer únicament podrà incrementar-se en funció de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Així doncs, si el llogater desitja apujar el preu, haurà d’esperar a la data de renovació del contracte.

Un element més a favor dels interessos dels inquilins és que quan l’habitatge en qüestió pertanyi a una persona jurídica, aquesta última serà qui pagarà les despeses de la immobiliària. No obstant, si el llogater és persona física, pot traslladar-los a l’arrendatari.

Pel que fa al termini de preavís per rescindir el contracte de lloguer, també queda modificat. Fins ara, qualsevol de les dos parts que desitgés trencar el contracte havia d’avisar l’altra amb un mes d’antelació i, a partir de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei, ho haurà de fer amb una antelació de quatre mesos.

Quant a la fiança, no hi ha modificacions respecte al Reial Decret anterior en el qual s’establia que la fiança equivalia a una mensualitat de renda en l’arrendament d’habitatges i de dos en l’arrendament per a ús diferent a l’habitatge. Ara bé, la nova norma preveu que el llogater podrà exigir una garantia addicional a l’arrendatari de fins a un màxim de dos mensualitats. És a dir, un inquilí podria haver de pagar fins a tres mensualitats per poder llogar un habitatge. Per exemple, per poder accedir a un lloguer de 400 euros, podria haver de pagar 1.200 euros.

Aquestes són les principals modificacions que el ciutadà corrent hauria de conèixer, tanmateix, n’hi ha moltes més com per exemple la facultat dels Ajuntaments d’aplicar penalitzacions als habitatges buits i de concedir bonificacions fiscals als habitatges de protecció oficial, l’existència d’un control més gran als pisos turístics per part dels veïns, etc.

Vist el panorama actual, i en el cas que tingueu dubtes respecte a temes relacionats amb contractes de lloguer, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.