Rebels amb causa

No sabem si els protagonistes de la pel·lícula Rebeldes sin causa (Nicholas Ray, 1955) tenien realment motius per ser-ho. La rebel·lia és un tipus de comportament humà que es caracteritza per la resistència o el desafiament a l’ordre establert o per l’incompliment d’alguna obligació. Rebel és aquell que es rebel·la contra el poder o l’autoritat. Per tant, la persona rebel es caracteritza per desobeir.

Però també és rebel aquell que s’enfronta a elements, situacions, fenòmens o abusos de tot tipus per aconseguir un objectiu, sense acceptar allò que considera una injustícia, qüestionant l’statu quo. D’aquesta manera podem afirmar que la rebel·lia pot ser positiva o negativa depenent del propòsit que la guiï.

I en l’àmbit de l’empresa i del lideratge d’equips, ser rebel aporta algun tipus de valor? Ningú no posa en dubte que la societat actual podria ser qualificada per la societat del canvi. Trobem canvis en la tecnologia (vehicles elèctrics, domòtica, robotització i intel·ligència artificial), els hàbits de compra (comerç online i mitjans de pagament), alimentació (creixement del veganisme), els nous mètodes en l’ensenyament, el rol de la dona o l’aparició de nous partits polítics. Tot això suposa un esforç per adaptar-nos al canvi, però també per provocar canvis.

Ser rebel suposa ser inconformista i fins i tot revolucionari. La rebel·lia està clarament orientada al canvi. Les nostres organitzacions necessiten líders rebels, capaços d’innovar i aportar solucions originals, de saber dir no als mètodes tradicionals, de pensar contra corrent. Alguns han qualificat la rebel·lia com “la virtut original de l’home” (Arthur Schopenhauer, filòsof alemany); altres, com “la filla de l’experiència” (Leonardo da Vinci).

Un líder rebel és curiós i inconformista i es caracteritza per la seua gosadia i valentia. Sense cap mena de dubte és enemic de la passivitat. El dirigent passiu està més preocupat per administrar la realitat que per crear-ne una de nova. És totalment previsible i conformista. De manera contrària, el líder rebel s’enfronta als problemes de cara, diu la veritat, fins i tot quan és impopular, no té por del risc i d’aquesta manera contribueix al progrés de l’empresa. És un líder transformador que genera oportunitats per créixer i progressar.

Quan tothom pensa de manera similar i s’adhereix a les normes dominants, les empreses estan condemnades a estancar-se. La persona rebel té criteri propi i el defensa perquè creu que és el millor per a l’organització. És optimista i aportarà idees noves, altres punts de vista alternatius perquè no accepta que les coses s’han de fer de la mateixa manera que sempre s’han fet.

Un líder intel·ligent sap dosificar la seua rebel·lia i l’alterna amb certes concessions. En totes les organitzacions es necessiten homes i dones rebels, que tinguin el coratge, les idees i la determinació de fer les coses millor.

En definitiva, em quedo amb el costat positiu de ser rebel i coincideixo amb l’opinió de l’escriptor argentí Lucas Leys: “La rebel·lia pot ser un do meravellós. És la rebel·lia la que dispara la creativitat, l’exploració, el progrés i les revolucions.”