Sentència condemnatòria a una mare que va donar dos bufetades al fill

Fa uns dies ha transcendit als mitjans de comunicació una sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra que va condemnar una mare a dos mesos de presó per proferir dos bufetades al seu fill de deu anys perquè no volia dutxar-se.

Com a conseqüència d’això, se li van causar eritemes a les dues galtes, sense que necessités sotmetre’s a cap tractament mèdic. Els progenitors del menor estaven divorciats, per la qual cosa va ser el pare que va portar el nen al metge i va presentar denúncia pels fets ocorreguts.

Per part dels jutges competents es considera que es presenta un delicte previst en els articles 153-2 i 173-2 del Codi Penal, per delicte de maltractament en l’àmbit de violència domèstica. La mare va poder substituir la condemna de dos mesos de presó per treballs en benefici de la comunitat, establint-se també una prohibició d’aproximar-se al seu fill menor per un període de sis mesos a una distància inferior a 200 metres, així com prohibició de tinença i portament d’armes durant el mateix termini.

En la sentència es raona: “La repressió davant d’una eventual desobediència del menor mai no pot justificar l’ús de violència que l’acusat va exercir.” Entenen que dins dels drets i obligacions que comporta la pàtria potestat sobre els fills es troba el dret dels pares a corregir-los, però aquesta activitat “només pot concebre’s orientada al benefici d’aquests i encaminada a aconseguir la seua formació integral”, tenint com a límit “infranquejable” la seua integritat física i moral. De conformitat amb aquest criteri, el Jutjat Penal número 2 de Pamplona va condemnar per un delicte de lesions el pare d’un menor de vuit anys que li va pegar per no fer els deures, imposant-se-li 56 dies de treballs en benefici de la comunitat, així com una mesura d’allunyament del menor durant 6 mesos. Una cosa semblant va passar en sentència de l’Audiència Provincial de Múrcia, dictada a finals de l’any 2018, resultant que s’hi va imposar treballs en benefici de la comunitat per 56 dies i una ordre d’allunyament durant dos anys.

A Lleida es va dictar una sentència l’any 2018 condemnant un pare a no veure el seu fill durant el període d’un any perquè li va pegar davant del fet que el fill es va orinar al llit. En aquest cas va ser la professora qui va informar i va denunciar la policia i els serveis socials, ja que el nen presentava ferides i sang a les orelles i la cara.

Les esmentades sentències no fan més que aplicar a la pràctica el que ha constituït una “intromissió” del dret penal en l’àmbit civil del dret de correcció dels pares sobre els fills menors, de manera que ha quedat totalment deslegitimada la utilització de cap tipus de “violència”.

Així, l’article 154 del Codi Civil estableix que la pàtria potestat, com a responsabilitat parental, s’exercirà sempre en interès dels fills, d’acord amb la seua personalitat i amb respecte als seus drets, la seua integritat física i mental.

L’esmentat precepte segueix la Convenció de Drets del Nen establint un dret de correcció dels pares sobre els fills de caràcter moderat i que pugui ser considerat adequat, proporcionat o raonable.

En el mateix sentit, l’article 236-17 apartat 4 del Codi Civil Català que determina que els progenitors, amb finalitat educativa, poden corregir els fills de forma proporcionada, raonable i moderada, amb respecte ple a la seua dignitat i integritat física i psíquica.

Vist el panorama actual, i en el supòsit que vosaltres us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que us assessoreu per un advocat que pugui defensar plenament els vostres drets.