La Xina sota tensió econòmica

El 5 de març es van iniciar les sessions del ple de la 13a Assemblea Nacional Popular (APN) sota un clima de tensions i incerteses econòmiques i geopolítiques. El primer ministre Li Keqiang va ressaltar la complexa i difícil situació interna i internacional que la Xina afronta aquest any 2019. En el pla intern, el Règim comunista no amaga la seua preocupació per la desacceleració econòmica. La legitimitat política del Partit Comunista Xinès (PCX) se sustenta en un exitós i continuat desenvolupament econòmic i social que ara s’està frenant.

El PIB xinès, després de créixer un 6,6 per cent el 2018, podia fer-ho entre un 6 i un 6,5 per cent aquest 2019. Un menor creixement implica crear menys ocupació. L’atur se situa en un escàs 3,8 per cent. Però la fiabilitat de les estadístiques oficials xineses sobre creixement, atur, dèficits, etcètera, és discutida. El Banc Central de la Xina va anunciar el 10 de març més mesures d’estímul per fer front a la desacceleració econòmica i seguirà la concessió de crèdits per afavorir les inversions. Però l’increment de la despesa acompanyada d’una reducció d’impostos podria incrementar el dèficit públic, molt més després d’anunciar-se un increment del pressupost de defensa en un 7,5 per cent.

Però els problemes interns no són només econòmics. El Règim està endurint el control polític sobre la societat xinesa. La majoria de la població, fins i tot els intel·lectuals, sembla que accepten la propaganda oficial. El PCX, sense oposició política, controla un sistema educatiu i tots els mitjans de comunicació per potenciar uns principis ideològics i nacionalistes xinesos, que contrasten amb els existents en un decadent Occident que pretén frenar la reemergència de la Xina com a potència mundial. Xi Jinping va concentrant poders a les seues mans per controlar el debat intern dins de la cúpula d’un partit que abans solia prendre les grans decisions per consens entre els principals dirigents. Un detall que no ha de passar desapercebut. Els plens anuals de l’ANP es convoquen al març per ratificar les propostes prèviament aprovaves pels plens del PCX que solen celebrar-se el mes d’octubre. Però aquesta vegada no va ser així. Cap plenari del PCX no va ser convocat des del març del 2018. I l’anterior ple de l’ANP va eliminar el límit de dos mandats presidencials per permetre a Xi Jinping continuar llarg temps com el líder xinès més poderós des de l’època de Mao. Xi Jinping presidirà la celebració del setantè aniversari de la República Popular Xinesa, proclamada per Mao l’1 d’octubre del 1949 a la plaça de Tiananmen.

Però les ambicions hegemòniques de la Xina provoquen reaccions a l’exterior. Els Estats Units van desencadenar una sèrie de conflictes comercials amb la segona economia mundial. Les negociacions prossegueixen i s’espera que s’assoleixi un acord molt necessari per frenar la desacceleració mundial.

Però el problema de fons no és comercial. Estem davant de la cursa per liderar els canvis tecnològics del segle XXI, com els de la tecnologia mòbil del 5G. És el que és subjacent en la ràpida però descoordinada reacció dels Estats Units i la Unió Europea contra la imparable expansió mundial de Huawei, que compta amb el suport del PCX. També la UE es mostra alerta davant de la penetració xinesa a Europa. Les inversions xineses en la UE van caure un 40 per cent l’exercici 2018. Però no es deu tant a una falta d’interès com a la decisió xinesa de controlar dràsticament determinades fugues de capitals xinesos a l’exterior. Des del 2017, diversos països europeus, entre els quals Alemanya i França, ja van adoptar regles per evitar que els conglomerats estatals xinesos continuïn adquirint empreses europees en sectors i infraestructures d’alt valor tecnològic o estratègic. El Parlament d’Estrasburg va aprovar, el 15 de febrer passat, establir un mecanisme de control de les inversions estrangeres en determinats sectors estratègics.

Però els recels davant de les inversions xineses també sorgeixen en altres països, especialment entre els destinataris dels projectes desenvolupats en el marc de les “Noves Rutes de la Seda”, un altre ambiciós programa llançat per Xi Jinping per cofinançar infraestructures que connectin l’Imperi del Mig amb la resta d’Àsia, Europa i l’Àfrica. Alguns països queden altament endeutats amb Pequín després de construir unes infraestructures no sempre necessàries i financerament insostenibles. Les Maldives, Sri Lanka i Myanmar ja en pateixen les conseqüències. I el primer ministre de Malàisia, Mahathir Mohamad, va anul·lar el maig del 2018 diversos projectes a causa del risc de patir una nova versió del colonialisme.

La Unió Europea pretén evitar conflictes amb la Xina. I desitja tancar un Acord sobre Inversions el 2020 per donar una resposta conjunta i coordinada europea al desafiament inversor xinès. Però Pequín dóna allargues perquè prefereix assolir acords bilaterals que debilitin l’estratègia de Brussel·les. És el que busca amb les cimeres anuals del grup “16 +1”, que reuneixen setze països d’Europa central i sud-oriental amb la Xina. I l’últim èxit de Pequín: Itàlia serà el primer país del G7 a sumar-se al programa de les Noves Rutes de la Seda i firmarà un Memoràndum en la pròxima visita oficial de Xi Jinping a Roma. Una altra bufetada d’Itàlia a Brussel·les.