El quadrilàter del neurolíder

El neurolideratge es planteja com una disciplina innovadora per a la gestió de projectes, no només referent a les habilitats tradicionals que s’associen al rol de líder sinó, a més, a l’incorporar-ne altres de noves com l’activitat del cervell, els processos mentals, l’atenció i la memòria... El neurolíder connecta amb les teues emocions i sentiments, i és un impulsador d’idees, per optimitzar la creativitat i innovació, que seran les competències del futur. Ja que l’èxit de les organitzacions vindrà determinat per aquests dos factors: creativitat i innovació, en contraposició del cap o gestor de tasques i el líder o gestor de persones, el neurolíder va molt més enllà i és la connexió amb el motor que impulsa les persones a donar el millor de si mateixes.

El quadrilàter del neurolíder es basa en els quatre punts:

1. Connecten amb les emocions de les persones que el segueixen. Mostren vulnerabilitat i per això tenen carisma humil. Són vulnerables i per això els adoren. Són empàtics i sensibles, i per això els seus seguidors mai els fallen, ja que el neurolíder connecta amb les emocions

2. Catalitzador d’idees: no hi ha res més desmotivador que no saber cap a on es va, i l’èxit del futur només passa per la innovació i creativitat En aquest punt s’inclou no només marcar objectius, sinó tenir clar què se n’espera i el sentit del que es fa des d’un punt de vista innovador. Encara que es treballi en alguna cosa molt rutinària, el professional necessita guanyar perspectiva del que contribueix amb la seua funció. I estar obert a noves idees disruptiva, mitjançant el pensament lateral.

3. Fan que et sentis útil: aquesta habilitat significa que un bon neurolíder és capaç de desenvolupar el talent dels seus col·laboradors. El fàstic o la monotonia no motiven, es requereixen estímuls. El líder ha de conèixer les fortaleses del seu equip: no només què fan bé, sinó què podrien fer en el futur. Això passa per ajudar en el seu desenvolupament, per donar poder, per no entrar en la microgestió o en l’enèsim detall de tots els problemes. D’aquesta manera, es redueixen les dificultats i s’aconsegueix que les persones aprenguin i prenguin les seues pròpies decisions.

4. Fan que et sentis molt important i innovador sense por del risc o l’equivocació: a més de saber que som útils, necessitem sentir-nos importants i reconeguts. El lideratge és conversa, preocupar-se pel que el col·laborador necessita. El neurolíder no parla d’ell i escolta més del que parla. Sentir-se important passa per posar en relleu la diferència i el que cada persona aporta des de les seues fortaleses, experiències i maneres de ser, premiant el fet de qüestionar-se l’statu quo amb noves formes de pensar i solucions innovadores des de la perspectiva del pensament lateral.

Són el catalitzador i impulsor d’idees com a bon boxejador intenta posicionar-se al centre o cor del quadrilàter, per actuar com a referent des de les emocions positives i la passió. Influir en la vida de les persones és una responsabilitat que ha d’enamorar. Si un no en gaudeix, és difícil que sigui bon cap. Podrà ser un bon tècnic o comercial, però serà complicat que se’l vegi com a neurolíder. Tampoc seguim persones que són tòxiques o que es queixen per tot. Seguim persones que connecten amb els nostres sentiments.

En definitiva, els bons neurolíders no són perfectes. Són vulnerables i tenen àrees de millora com qualsevol altre ésser humà. Però tenen unes certes habilitats que aconsegueixen que les persones vulguin seguir-les des de les seues emocions.

Aquestes habilitats podrien representar-se en el quadrilàter: catalitzen la innovació obsessionat per les idees dels seus equip, fan sentir útil i important la persona i aconsegueix el respecte de l’equip des de la seua vulnerabilitat.