Tots contra la segregació escolar

La segregació escolar continua sent un dels majors reptes pendents del sistema educatiu. Una problemàtica que afecta especialment els segments de la població més vulnerables com alumnes nouvinguts, alumnes discapacitats i alumnes amb problemes socioeconòmics, que cal abordar amb determinació i valentia per preservar el paper inclusiu i cohesionador de les nostres escoles.

La recent signatura del Pacte Contra la Segregació Escolar suposa un punt d’inflexió i una porta oberta a l’esperança. Un gran acord liderat pel Síndic de Greuges en què, per primera vegada, hi participen els principals agents que conformen la comunitat educativa: departament, entitats, patronals, sindicats, ajuntaments i la major part de l’arc parlamentari. Un ampli consens que, des de la coresponsabilitat de tots els actors implicats, proposa accions concretes i decidides per tal de garantir l’equitat del sistema i la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes.

El repte és corregir els desequilibris entre centres escolars, on la composició social de l’alumnat, en molts casos, no respon a la realitat del seu entorn, barri o ciutat. L’aprovació d’un nou decret d’admissió d’alumnat, la gestió de la matrícula viva o la millora del funcionament de les oficines municipals d’escolarització i les taules mixtes de planificació són algunes de les eines que tenim a l’abast per revertir la situació, on el paper dels ajuntaments esdevé clau, tant pel coneixement que tenen de la realitat, com pel fet de tenir al seu abast implementar polítiques actives de distribució equilibrada d’alumnat.

Tenim exemples de bones pràctiques en municipis com Manlleu, Valls, Olot, Banyoles, Mataró i Vic, on es demostra el rol que poden jugar els ajuntaments per revertir un problema que va més enllà de l’àmbit escolar. Una realitat que, en cas de la ciutat de Lleida, un dels municipis amb més segregació escolar de Catalunya, actualment amb 12 centres de d’Infantil i Primària d’alta i màxima complexitat, 7 dels quals amb més del 50% d’alumnes amb necessitats educatives específiques, esdevé una autèntica prioritat.

Ara bé, un dels principals factors principals de segregació escolar té a veure amb el cost d’escolarització. L’existència de quotes diferenciades entre centres, tant de la xarxa pública com la concertada, marca clarament la tria escolar per part de les famílies, ja que no totes poden assumir de la mateixa manera els costos derivats de l’escolarització en un centre o un altre.

En aquest context, les famílies socialment menys afavorides tenen menys oportunitats de triar escola. Una barrera econòmica que afecta una part significativa de la xarxa pública i, de forma més generalitzada, l’escola concertada, sobretot, per compensar un finançament insuficient a través dels concerts que fa necessàries les aportacions econòmiques de les famílies per garantir el funcionament ordinari dels centres.

Tal com recull el Pacte, és imprescindible abordar el problema de l’infrafinançament per garantir estàndards de qualitat equivalents per al conjunt dels centres així com la igualtat d’accés a serveis com el menjador, transport escolar o les activitats extraescolars. Un problema que afecta tot el sistema i que esdevé un dels esculls principals per garantir una escolarització equilibrada. La creació d’una comissió d’estudi del cost de la plaça escolar suposa un pas important per determinar de forma transparent l’abast dels desequilibris econòmics i avançar cap a una plena gratuïtat que trenqui les barreres econòmiques existents. Un element que esdevé clau per avançar cap a una coresponsabilització de tot el sistema, públic i concertat, per abordar de forma real i efectiva la lluita contra la segregació escolar.