Amb la sinceritat davant de tot

Com és conegut, no seré el candidat del Partit Popular per Lleida al Congrés dels Diputats. El que no és tan conegut són les causes que em proposo d’aclarir. A mi m’hauria agradat intentar mantenir l’escó aconseguit el 2016, que com tantes vegades he recordat ha tingut un valor doble perquè l’hi vam prendre al PSOE, que es va quedar sense representació per Lleida, única província al Congrés sense escó.

Em sentia amb forces, motivat i amb il·lusió. Molta gent m’hi animava. Vaig manifestar a la direcció del meu partit a nivell provincial, regional i nacional la meua plena disponibilitat, i si se’m permet la immodèstia en benefici de la sinceritat, tenia la convicció que era el candidat amb més possibilitats d’aconseguir l’escó, que ara sembla més difícil que mai.

No vaig tenir l’oportunitat, no se’m va oferir, de retirar-me voluntàriament, al contrari, es donava per fet fins molt poques hores abans que s’oficialitzés la decisió que seria el candidat. Com altres vegades, quan el partit m’ha demanat un pas enrere, l’he fet i m’he dedicat a la meua professió d’enginyer agrònom i a les meues activitats privades. No m’he retirat de la política perquè he seguit i continuaré expressant les meues opinions en articles, debats i tertúlies de les quals no em facin fora.

I ho he fet des de la formació política que més s’atansa als meus principis i valors i que millor representa la compatibilitat plena entre el sentiment català i el sentiment espanyol, i la que m’ha permès a més la participació directa en la defensa del sector agrari i els interessos de Lleida, dels quals algun exemple podria donar després de la meua llarga trajectòria política.

Quan el partit després m’ha demanat un pas endavant, l’electorat de Lleida m’ha permès recuperar l’escó fins a tres vegades. Seria una presumpció excessiva atribuir-me’n en exclusiva el mèrit, que sens dubte en primer lloc es pot atribuir al mateix partit, que va tornar a confiar en la meua candidatura, però és evident que la meua participació ha estat positiva. Ha sumat. Després de 37 anys de militància, 8 legislatures i després de recuperar tres vegades l’escó perdut, sense cap explicació prèvia, al contrari, fins a l’últim minut se’m va fer creure que era el candidat; no deixa de sorprendre’m ara que des d’algunes instàncies del partit s’intenti “canonitzar” la meua trajectòria. Respecte al candidat que m’ha substituït, Dante Pérez, vull aclarir que no em considero el seu “pare polític”, com ell diu.

He coincidit amb ell en tres o quatre ocasions quan era alcalde socialista de Gimenells, i deixant a part algunes coincidències des de la discrepància ideològica, em vaig assabentar de la seua incorporació en les últimes eleccions autonòmiques com a número 2 a la llista del PP per Lleida pels mitjans de comunicació, a través dels quals m’he assabentat també de la seua recent afiliació al partit i de la seua candidatura ara com a número 1 al Congrés.

Aprofito l’ocasió per adreçar-me a tots els lleidatans que m’han distingit amb la seua confiança i que m’han permès defensar els principis que compartim i els interessos de Lleida. Ho he fet molt a gust. Mai no agrairé prou aquesta confiança, així com el respecte en general que m’han dispensat els lleidatans que voten altres opcions polítiques.

A tots ells vull traslladar-los la meua opinió, que és molt i bo el que tenim, que es pot millorar, però que val la pena conservar, i el meu desig que el pròxim Govern garanteixi la unitat d’Espanya i la defensa de la Llei, l’Estat de Dret i la Constitució que ens hem donat.