El dret a visites dels pares no biològics

l’1 de març passat del 2019, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar la sentència núm. 126/2019, mitjançant la qual va confirmar el reconeixement d’un règim de visites entre una menor i el pare no biològic.

Tot va començar quan un matrimoni que tenia dos filles que es portaven un any entre elles va decidir separar-se. El 8 de novembre del 2013 es va dictar sentència de divorci de mutu acord i s’hi va aprovar un conveni regulador que atribuïa la pàtria potestat a ambdós progenitors respecte de les dos filles i, a més, fixava un règim de visites en favor del pare no custodi.

Posteriorment, l’exdona, després de demostrar mitjançant una prova de paternitat que el seu exmarit no era el pare biològic de la filla gran, va sol·licitar als tribunals excloure aquesta última de les relacions paternofilials.

El Jutjat de Primera Instància va donar la raó a la progenitora i, mitjançant sentència de data 1 de setembre del 2017, es va acordar extingir l’exercici de la pàtria potestat. L’esmentada extinció va comportar dos coses per a l’exmarit: 1) que ja no havia de pagar pensió i; 2) que tampoc no podria veure la filla gran. Davant de la disconformitat amb la resolució de l’exmarit, aquest va decidir recórrer-la en apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Càceres. L’Audiència va dictaminar mitjançant sentència núm. 37/2018 de data 19 de gener del 2018 que, encara que l’exmarit no fos el pare biològic de la filla gran, aquest havia de continuar mantenint relació amb ella. Per arribar a l’esmentada conclusió, el tribunal es va basar principalment en l’informe psicosocial que assenyalava que era positiu per a la filla gran que continués mantenint aquesta relació. Així mateix, es va basar també en la relació entre les dos germanes, ja que la més petita sí que era filla biològica seua i considerava positiu que les dos germanes fessin les visites juntes. D’aquesta manera, la sentència de primera instància va ser revocada.

La discrepància per part de la mare amb la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Càceres la va portar a interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem insistint que el seu exmarit no podia ser considerat com el progenitor de la filla gran.

La Sala Primera de l’Alt Tribunal va rebutjar el recurs i va confirmar la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Càceres, mantenint el règim de visites fixat per aquest tribunal. La sentència explica que considerava correctament fonamentada la valoració de l’informe psicosocial encarregat, el qual afirmava que, des del punt de vista psicològic, la supressió radical de les visites i comunicacions amb un dels seus referents afectius no podia suposar cap avantatge, sinó al contrari. Així mateix, l’esmentada sentència destaca també que a l’entrevista mantinguda amb la menor, aquesta va manifestar que no comprenia per què havia deixat d’anar, juntament amb la seua germana, a les visites, informant que tenia ganes de reprendre-les.

D’aquesta manera, el Suprem conclou que la falta de filiació biològica no pot impedir o ser un obstacle per poder continuar mantenint una àmplia relació i contacte, ja que aquesta relació forma part o s’integra, sense cap dubte, en el concepte de persona pròxima.

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.