Guerra de llaços?

Quan en aquestes últimes setmanes vam aconseguir fer retirar la majoria (sí, hi ha els qui encara es creuen que estan per sobre de la llei) de les banderes estelades, els llaços i les consignes separatistes dels edificis institucionals de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, un periodista va titllar aquesta actuació de “guerra dels llaços”. No hi estem d’acord.

El tema dels llaços no és una guerra, sinó una batalla més dins d’una guerra molt més gran. La guerra de les idees. Perquè durant molt temps hem hagut de sentir que els llaços són un acte de llibertat d’expressió, i no és així.

Els llaços no són cap acte de llibertat d’expressió, són una expressió política. De legitimitat qüestionable, però indubtablement legal. Tret d’excepcions. Hi ha casos en els quals no podem ni hem d’acceptar llaços o qualsevol altre tipus d’expressió ideològica. Un d’aquests casos són les institucions públiques. Les administracions. Els serveis públics que ens pertanyen a tots. A tots. Sense importar el que pensem o opinem. De la mateixa manera que a l’hora de pagar l’IBI no ens pregunten si votem groc o taronja, els ciutadans tampoc no tenim per què suportar com els nostres serveis públics vessen ideologia política.

Potser preguntem les simpaties per un o un altre partit al pediatre abans que examini els nostres fills? Necessitem conèixer les preferències polítiques del treballador públic que ens atén per poder empadronar-nos? Li preguntem a la Guàrdia Urbana què és el que va votar abans de fer una denúncia? No, no i no. No ho fem, perquè ni necessitem saber-ho, ni ens ha d’importar gens. Perquè estem davant de servidors públics, que ens presten el seu servei de forma professional sense importar el que pensin ells o nosaltres. I si demanem aquesta professionalitat als servidors públics, hem d’exigir-la a les nostres institucions. Amb més motiu. Les nostres administracions han de ser necessàriament i obligatòriament neutrals per demostrar que no tenen preferència per cap grup de ciutadans a l’hora de prestar els seus serveis. I per aquest motiu llaços, pancartes, banderes o fotografies reivindicatives de polítics no tenen cabuda a les administracions públiques.

Per tots aquests motius, des del grup municipal de Ciutadans Lleida hem lluitat per garantir que els carrers continuïn sent espais lliures d’ideologia més enllà de l’estipulada. I també perquè totes les administracions mantinguin la neutralitat institucional que se’ls suposa. Per tot això mantenim que la retirada de llaços i altres símbols separatistes de la Diputació, la Paeria o els edificis de la Generalitat no és una guerra dels llaços, sinó una batalla més dins d’aquesta guerra de les idees, de la guerra pel respecte a Llei. Pel respecte a tots els ciutadans.

Perquè defensem que la llibertat d’expressió té les mateixes limitacions que qualsevol altre dret fonamental, i acaba quan es transforma en amenaça o coacció. Perquè tenim dret a ser tractats amb el mateix respecte per qualsevol administració.

Perquè ningú no té dret a imposar-nos la seua ideologia. Perquè tots som iguals davant de la Llei. I aquesta igualtat és la que ens permet ser realment lliures.