28-A, bloquegem, retrocedim o avancem?

Ho escrivia fa unes setmanes. Ja som en temps de campanya, s’accelera el ritme cardíac general i també la bel·ligerància. Vaig dir que no hi cauria i no hi cauré. El meu objectiu és ser diputada per Lleida al Congrés pel PSC i, per tant, que les comarques de Ponent, el Pirineu i Aran tornin a tenir representació socialista a les cambres baixa i alta. Perquè vull treballar per al territori i vull participar d’un projecte de govern de Pedro Sánchez que, en només 9 mesos, ha demostrat que ha arribat la fi de les retallades, és més, ha arribat el moment de retornar a la societat la calma que es mereix després d’anys d’haver-se sacrificat severament. És el govern Sánchez el que ha obert la porta a una societat que torna a apoderar-se i posa el feminisme en un paper protagonista, però, a més, s’ha tingut la valentia de posar al capdamunt de la piràmide de valors la mateixa regeneració democràtica, l’educació, la cultura i la ciència, també l’ocupació i el creixement econòmic i, en un nivell mai vist fins ara, la transició ecològica cap a la via única de les energies netes.

Perquè quan els socialistes parlem d’avançar no parlem de ciència-ficció, sinó de realitats. En els 9 mesos de govern de Pedro Sánchez s’ha reconegut el legítim dret a vot de 100.000 persones discapacitades fins ara relegades al racó. En un altre ordre, però sempre en el nivell social, 5.972 mares i pares de Lleida han rebut la devolució de l’IRPF vinculada amb els permisos de maternitat i paternitat dels anys 2014 i 2017. Si ho llegim d’una altra manera, aquestes famílies de Lleida han rebut més de 7 milions d’euros en devolucions més interessos. Aquestes realitats es poden sumar a la revalorització addicional de pensions que ha beneficiat més de 96.000 pensionistes de la província de Lleida o la paga única addicional per compensar el desviament de preus durant el 2018 que s’ha aplicat a les pensions de jubilació, incapacitat, viduïtat i orfandat. En xifres concretes, a Lleida, 1,1 milions d’euros que afecten 95.729 pensions. Aquesta és la realitat. Això és el que passa quan els governs governen i ho fan per tota la comunitat, sense distinció.

El dia 1 de juny del 2018, la valentia de Pedro Sánchez va obrir la porta a la recuperació d’un país cansat i malhumorat. Ara, el 28 d’abril, tenim l’oportunitat de consolidar aquest canvi, les polítiques de progrés, el somriure real. Els 9 mesos de govern de Pedro Sánchez han estat plens de determinació i compromís. S’ha continuat treballant, sense treva, deixant de banda aquells que s’alimenten de la ràbia i viuen pel bloqueig i també aquells que enyoren vells temps, quan la tele era en blanc i negre, les nenes només podien ser nenes i bones, les dones teníem prou feina a casa i el món era un món de massa testosterona i poca justícia.

Comença la campanya i jo, humilment, demano a les persones que se sentin properes al projecte de futur del PSC que surtin a explicar als joves que aquest país acabarà sent el que es mereixen, amb més oportunitats, feines dignes, drets i llibertats. Que surtin a explicar a les dones que no pararem fins que la igualtat no sigui només una bonica paraula més en papers que ho aguanten tot. Que surtin a dir als pensionistes que les pensions estaran blindades per la Constitució i, a aquells que treballen, que la jubilació està garantida. Us dono la meva garantia que podeu explicar tot això perquè tot això és el socialisme i tot això és una realitat demostrada i demostrable en només 9 mesos de govern.

El 28-A, el socialisme és la garantia de calma i il·lusió. Sortim i votem! Manifestem que ja en tenim prou de tensió. Votem per recuperar l’estat del benestar. Votem per recuperar l’autoestima d’una societat en excessiva tensió. Sortim i votem, perquè la nostra llibertat és massa preciosa per deixar passar aquesta oportunitat.