L'última plaga

Davant la resolució de la Junta Electoral de Zona de prohibir “lazos amarillos” i “banderas esteladas” a denúncia del Grupo Político Ciutadans; l’Assemblea Nacional Catalana, Cantaires de Ponent –Cor Plaça Paeria i Òmnium Cultural– Lleida Ponent, amb el suport del Comú de Lleida, Crida-Cup, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Demòcrata PDeCat, dilluns dia 1 d’abril corrent vam llegir a la plaça Paeria el següent escrit:

Els últims episodis de plagues patides per Catalunya provinents de la península, plagues que successivament s’han anat produint d’ençà el 1714, s’han concretat en l’anul·lació de l’estatut, la penalització del dret d’autodeterminació, tot i no contemplada al Codi Penal, en la judicialització del procés, aplicació arbitrària del 155, empresonament o exili del nostre legítim govern i de líders socials, fins a la confiscació de peces del M:LL. I l’última iniciativa d’una Advocacia de l’Estat, encara a mans del PSOE, és imputar integrants de la “massa tumultuària”. Es a dir, han descartat cap tipus de diàleg i el seu únic mitjà es la via repressiva i la via penal. Siguem clars, voldrien resoldre el problema català amb l’empresonament dels milions de persones que vam anar a votar l’1 d’Octubre.

Però aprofitant la propera contesa electoral, la Junta del mateix nom hi col·labora amb evident entusiasme a iniciativa d’un partit que qualifica de publicitat l’exhibició de llaços grocs. Llaços que només evidencien la indignació per l’injust encausament i empresonament provisional de persones innocents. I aquesta indignació la patim molta gent i també formacions polítiques i associacions d’ideologies diverses.

Superant-se a si mateixa, la Junta Electoral Central acaba de prohibir a TV3 que pronunciï les paraules presos polítics i exiliats, però aquesta mateixa Junta Electoral no ha prohibit pas els mots colpista, feixista i nazi quan se’ns apliquen a sobiranistes catalans.

I cal deixar ben clar que els llaços grocs no formen part de cap campanya electoral. Només denuncien la transgressió de garanties democràtiques. Malgrat tot, polítics d’alguns partits i escamots de gent de procedència diversa, alguns dels quals ja identificats, s’apressen a retirar aquests llaços com si fossin substàncies estupefaents, virus o explosius.

Com bé ens recorda el Dr. Joan Ramon Resina, de la universitat de Stanford, en la batussa dialèctica entre el president del Tribunal Suprem i els advocats defensors dels presos, la primera víctima no és la veritat, sinó la democràcia, i la democràcia és el que menys importa als poders. I és que encara patim els efectes d’un “ordeno y mando”, i de l’autocràcia de la fiscalia que a alguns els ho afina i a altres els investiga i processa. La premsa convencional, que sol ser amnèsica, no vol adonar-se que, com es deia a les darreries de la dictadura, després de Franco, les institucions foren una maniobra del franquisme per salvar els mobles. I és que la constitució del 78 no pretengué mai eliminar el feixisme. I no oblidem que el feixisme actua d’aquesta manera. Ahir ho feia per demostrar que Europa era amenaçada pels jueus i avui hi torna per demostrar que Espanya fou víctima de la violència d’uns votants i calia defensar-la sense aturar-se en costos morals o polítics.

Continua el Dr. Resina afirmant que el feixisme és tota una altra cosa, la propaganda feixista no en tenia prou d’enganyar; pretenia transformar les mentides en realitat. El mètode de Goebbels no consistia sols a repetir la mentida fins a la sacietat, sinó que volia confondre la veritat amb la realitat. Aquesta observació és cabdal per entendre el judici contra els polítics i líders socials catalans, i també per entendre per què Ciutadans manté la guerra bruta contra els llaços. L’objectiu no és discutir un fet que ells mateixos proclamen amb les seves accions, sinó generar una realitat alternativa. Un exemple actual: les declaracions dels guàrdies civils sobre l’odi i violència dels votants del Primer d’Octubre. El feixisme actua d’aquesta manera. Ahir ho feia per demostrar que Europa era amenaçada pels jueus i avui hi torna per demostrar que Espanya fou víctima de la violència d’uns votants i calia defensar-la sense aturar-se en costos morals o polítics. Volen convèncer que Espanya és “una democràcia avançada”, però sovint es treu la màscara i es mostra autoritària i repressiva. L’exemple recent d’aquesta Espanya que es vanta arreu com un país modèlic el veiem a la pràctica quan l’ínclit ministre Borrell no ha resistit l’entrevista d’un destacat periodista alemany. Per tant, hem de continuar la nostra feina, la nostra resistència pacífica amb dignitat, convicció i fermesa, com sempre, però també com sempre amb pacifisme i generositat.