Competències transversals

Una competència transversal és una característica de la persona que entra en joc quan respon a una petició de l’entorn organitzatiu i que es considera essencial a l’àmbit professional per transformar un coneixement en alguna cosa pràctica a través del comportament. Aquestes competències són aquelles que es necessiten per a tipus professions molt diferents. Saber treballar en equip és tan desitjable per a un creatiu publicitari com per a una cirurgiana. Malgrat tot, hi ha àrees que demanen unes competències transversals per sobre d’altres. Definim les principals competències transversals perquè puguis afegir les que es corresponen amb el teu perfil.

Algunes de les competències transversals s’adquireixen fora de l’àmbit laboral; altres formen part dels trets personals de cadascú, però gairebé totes es poden aprendre i potenciar amb formació especialment orientada a treballar-les.

•

Treball en equip. Segons l’informe Infoempleo-Adecco, aquesta és la competència transversal que ocupa el primer lloc.

Orientació a resultats. Necessària en la realització de projectes en creixement, en què els temps no estan prou delimitats, però cal arribar a una data límit de realització.

Capacitat de gestió i planificació. Qualsevol comesa mínimament complexa i dividit en tasques requereix establir un ordre de prioritats i un repartiment funcional de recursos.

Resolució de problemes. Les àrees professionals dedicades a la innovació o amb una càrrega important d’imprevistos presenten reptes continus. Ser resolutiu es valorarà especialment.

Habilitats comunicatives. Resulten imprescindibles en molts camps. Es reclamen per a llocs on es tracti amb el públic, proveïdors o clients, o aquells en els quals es faci alguna tasca de difusió o de formació.

Adaptabilitat o tolerància al canvi. Hi ha sectors que estan canviant des dels fonaments per la introducció de tecnologies i altres avanços. En aquests àmbits es tindrà en consideració que el professional sàpiga adaptar-se.

Iniciativa i proactivitat. En llocs de responsabilitat o dirigits a professionals independents, es valora la predisposició a iniciar accions sense que necessitin impuls extern.

Creativitat. La creativitat és la capacitat de pensar diferentment a com es fa habitualment i això es valora en qualsevol professional que hagi de proporcionar idees, solucions i propostes innovadores. Pot estar relacionada amb processos i no només amb productes.

Aprenentatge continu. No té a veure amb l’edat, les ganes d’aprendre novetats sobre el sector en el qual un professional es mou han d’acompanyar-lo en tota la seua trajectòria.

Quan parlem de millorar les competències, solem fer un enfocament tradicional i clàssic. No dic que estigui malament, però és el més comú. Per tant, serà difícil aconseguir una diferenciació real amb una sèrie d’habilitats que, en una mesura o altra, coneixeran i dominaran la resta de professionals. Però, com ens diferenciem de la competència al mercat? Hem de donar pas a l’autenticitat com a professionals. Comunicació, lideratge, empatia, llenguatge no verbal, solució de conflictes... està bé, hem de conèixer-los. Però, què hi ha al mercat sobre temes com neurolideratge, carisma, influència, intel·ligència emocional, PNL, altres tècniques que poguessin permetre’m una diferenciació real de la resta de professionals, crear valor afegit per a la meua empresa i per a mi, generar noves habilitats i poder diferenciar-me com a professional de prestigi orientat al neurolíder?