Per una participació de qualitat al municipi

S’acosten les eleccions municipals i, de ben segur, es tornarà a parlar a bastament de la importància de la participació ciutadana en la gestió municipal.

L’entrada de nous grups polítics a la Paeria –el 2015– va posar al centre del debat la conveniència d’una manera de fer política més pròxima a la ciutadania. Tanmateix, els que arribaven i els que ja hi eren no van tenir prou present que una veritable participació comportava un procediment complex, que requeria uns recursos humans i materials que no hi eren.

El resultat d’allò que ha passat en els darrers 4 anys era previsible, en la mesura que no existia consens sobre quin havia de ser el model estratègic de participació municipal: la participació que s’ha anat fent ha estat objecte de controvèrsia entre els qui l’entenien des d’una perspectiva de mínims i els qui la volien de màxims.

Que no tothom interpreta la participació de la mateixa manera és una obvietat, fins al punt que, el 2019, continua fent-se necessari aclarir que anar a una reunió –com qui va d’espectador a una competició esportiva– no és exactament participar, i que una participació de debò implica proactivitat per part de la persona participant, fet que solament es dóna en contextos ben planificats.

Per poder avançar cap a un consens, seria bo admetre que, entre qui interpreta participar com prendre part –passivament– d’alguna acció i qui, a l’altre extrem, solament accepta com a participació aquella en la qual el participant té la capacitat de prendre decisions que vinculin el govern, hi ha una àmplia gamma d’oportunitats que caldria poder aprofitar i defugir així de maximalismes.

Al meu entendre, des de la conceptualització que les polítiques municipals haurien de ser com més participades millor, caldria treballar atenint-se a: 1. Que és imprescindible que la Paeria faciliti els canals i mecanismes de participació. 2. Que els agents participants (persones i/o entitats) disposin d’eines municipals per formar-se en la participació i 3. Que les regles del joc participatiu han d’estar ben definides i ser realistes.

Referent al primer punt, és fonamental que l’ajuntament impulsi mecanismes de transversalitat, com la formació de referents participatius entre el personal tècnic de totes les regidories, o que organitzativament adapti els seus tempos de treball als procediments dialògics i les fases que requereix un procés participatiu.

Quant al segon punt, constatar que no es pot donar una participació efectiva, sense que, d’una banda, les persones participants disposin –en temps i forma– de tota la informació sobre la qual hauran d’opinar i, de l’altra, que tinguin prou coneixement de la naturalesa de les eines participatives existents, així com dels procediments amb els quals hauran d’interactuar amb la Paeria.

Respecte al tercer punt, cal recordar que continua vigent el Reglament de Participació del 2006, que, al meu entendre, encara és una bona eina, malgrat que li calgui actualitzar-se en certs aspectes sobrevinguts pel pas del anys.

Per tot allò exposat, adverteixo de la dificultat de poder avançar vers una Paeria més participativa durant la pròxima legislatura, si no s’arriba aviat a un consens polític, coincidint amb l’inici d’aquest nou cicle municipal. Consens que (si més no fins que no hi hagi un acord per a l’aprovació d’un nou Reglament) hauria de permetre potenciar el desenvolupament de figures participatives existents tals com Consells de Barri, Consells Temàtics, i Pressupostos Participatius. En conseqüència, recomano que s’acordi al més aviat possible un Pla Estratègic de com hauria de ser la participació a la nostra ciutat, basat en la presa de consciència dels mitjans humans i materials de què disposem, i preveient quins recursos seran necessaris a mitjà i llarg termini, que prevegin així que la participació torni a ser utilitzada com una eina llancívola de confrontació política, en lloc de com un instrument per millorar la nostra governança local.