Els centres d'estudis, un dels pals de paller de la memòria històrica

Durant la segona meitat dels anys setanta i durant tota la dècada dels anys vuitanta, es van constituir un bon nombre de Centres d’Estudis de Parla Catalana. En l’actualitat, són una realitat que va més enllà de la mateixa feina que fan perquè han estat capaços d’ampliar la seva base de coneixement i posar-la a l’abast de la ciutadania, que s’ha vist culminada amb la celebració els passats dies 3, 4 i 5 de maig del Recercat: Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzada a Cervera per l’Institut Ramon Muntaner, coincidint amb la celebració de la capitalitat de la Cultura Catalana 2019 d’aquesta població de la Segarra.

Els Centres d’Estudis de Lleida, la Franja, Aran i Andorra propicien l’estudi, la recerca, el coneixement, la divulgació i la preservació dels valors patrimonials per tal que siguin coneguts i recordats per tothom. Això fa que les seves publicacions cobreixin la divulgació específica de cada comarca o població, o sigui, que facilitin l’aprenentatge o descoberta de temes històrics, patrimonials o de qualsevol àmbit des del punt de vista local.

Per tant, la feina que fan els centres d’estudis té una significació que va més enllà de la major o menor implicació que es tingui amb el territori, perquè ajuden a forjar el futur de la nostra societat, basat en la nostra història i en la recuperació i divulgació del patrimoni del municipi o de la comarca.

I, més enllà que aquesta feina pugui quedar-se en un fet localista, són capaços d’unir les forces, col·laborar conjuntament, optimitzar recursos, i treballar amb una metodologia unificada que permet que la feina feta sigui encara més reeixida.

Cal tenir en compte que la majoria de centres d’estudis han sorgit espontàniament fruit, moltes vegades, del neguit de ciutadanes i ciutadans que han tingut la necessitat d’investigar en qüestions relacionades amb el patrimoni, la cultura, activitats esportives o socials. I aquesta espontaneïtat neix des del voluntarisme, una qualitat molt present a les nostres comarques. Això ho sabem pel gran nombre d’entitats que treballen repartides per tota la geografia i, sobretot, pel grau d’implicació que té la ciutadania envers allò pel qual està treballant, i allò en què creu.

Conèixer la terra en la qual hem nascut, en la qual vivim, o la que estimem és molt important, i els centres d’estudis són una font de dinamització del territori necessària a la societat d’avui en dia.

L’estima que traspuen envers el país és un fet que cal destacar en la tasca desinteressada que desenvolupen. La totalitat dels components d’aquests centres dediquen hores i hores a la investigació, a la recerca de parts de la història local oblidada o poc documentada. Per això, aquesta és una feina que té el doble valor de la pròpia investigació i de posar-la a disposició de la societat.

Retrobar-se amb el passat és tan important com la recuperació de la memòria històrica. Allò que som com a poble ho som, en bona part, per allò que hem estat i allò que les generacions que ens han precedit ens han deixat com a llegat. Recollir-ho i fer-nos-ho nostre és el nostre deure.

Els Centres d’Estudis de Parla Catalana són necessaris i han de seguir fent aquesta feina de donar visibilitat a la nostra història perquè no fa més que enriquir-nos com a persones i com a poble i ens fa sentir l’orgull de pertinença.