Indonèsia, el gegant del sud-est asiàtic

Jocowi Widodo va vèncer en les anteriors eleccions presidencials celebrades el juliol del 2014 el seu rival Prabowo Subianto, un exgeneral estretament lligat al vell establishment. Widodo es va presentar llavors com un polític reformista que no pertanyia a les dinasties i elits que històricament han controlat el país. La seua fama de polític honest i gestor pragmàtic i eficaç que es preocupava pels ciutadans corrents el va fer mereixedor del suport del 53,15% dels vots davant de Subianto (46,85 per cent).

Cinc anys després, els mateixos contendents van tornar a enfrontar-se en les eleccions presidencials del 17 d’abril passat. I Jocowi va aconseguir un segon mandat presidencial amb un percentatge semblant a l’obtingut el 2014, encara que el resultat final es farà públic el 23 de maig. El procés democràtic desenvolupat a Indonèsia té un alt valor estratègic. Mostra que Islam, Democràcia i Desenvolupament poden ser compatibles. A més, l’alternança política va tenir lloc en un context internacional i regional molt enrarit. L’exemple indonesi, formalment la tercera democràcia més gran del món, contrasta amb la regressió democràtica que pateixen altres països veïns de la regió.

Indonèsia és el país més gran dels deu membres de l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN), la secretària del qual té la seua seu a Jakarta. Aquesta economia emergent i rica en recursos naturals, ha crescut una mitjana del 5% en els últims cinc anys. Una xifra insuficient per donar feina als milions de joves que cada any anhelen entrar al mercat laboral. El PIB necessita créixer un 7 per cent per crear més ocupació per reduir la pobresa, les desigualtats socials i el greu impacte mediambiental. La demanda interna és el gran motor econòmic. Jocowi va impulsar grans projectes d’infraestructura (autopistes, aeroports o el metro de Jakarta). Però Indonèsia, amb una renda per càpita que és el doble que la de l’Índia, necessita més reformes estructurals, invertir més i millor per diversificar l’economia, exportar més i modernitzar un país amb una majoria de la població en el sector informal.Jocowi Widodo afronta el seu segon mandat amb difícils reptes: anar atallant una corrupció rampant que debilita l’Estat de Dret i continuar millorant les infraestructures en els transports i els sistemes educatiu i de salut. Però, per incrementar les inversions productives, urgeix corregir unes finances públiques desequilibrades per les subvencions energètiques. Indonèsia continua sent una economia protegida que s’ha d’obrir a l’exterior per atreure més inversions estrangeres que ajudin a finançar els dèficits públics. Les empreses multinacionals desitgen invertir en un país amb unes emergents classes mitjanes emprenedores i ansioses de consumir. És el primer mercat automobilístic del sud-est asiàtic. Els mercats van rebre bé la nova victòria de Widodo, un polític considerat business friendly. El país ocupa el 73è lloc en el Doing Business 2019 del Banc Mundial. El 2014 ocupava el 120è. Però es necessiten més reformes per continuar reduint els dèficits públics i millorar les infraestructures necessàries per convertir Indonèsia, també gràcies al seu gran mercat interior, en un gran i competitiu hub manufacturer regional. Els costos laborals són inferiors als de la Xina, Tailàndia i altres països veïns. Però el Vietnam atreu el triple d’inversions estrangeres que Indonèsia.

La Xina és el seu principal soci comercial. Però la demanda xinesa de commodities va decréixer a partir del 2013. I per no dependre tant de la Xina, Widodo va potenciar el comerç exterior i les inversions procedents del Japó, Corea del sud i altres països d’Àsia-Pacífic. I amb l’Índia de Narendra Modi. També amb els EUA i la Unió Europea. El país ofereix moltes oportunitats de negoci per a les empreses espanyoles, especialment en el sector serveis com les telecomunicacions, les energies renovables i el turisme.

Indonèsia, amb 266 milions d’habitants és, després de la Xina, l’Índia i els EUA, el quart país més poblat del planeta. És el país musulmà més gran del món si bé no és un Estat islàmic. La Constitució reconeix la pràctica d’altres credos. Però la religió influeix cada vegada més en la vida política i social d’un país que és un gran mosaic de pobles, cultures i llengües arrelades al llarg d’un arxipèlag de 13.466 illes i illots. La majoria dels indonesis no vol un islamisme radical però la seua allargada i funesta ombra es projecta des de la costa atlàntica de l’Àfrica fins al sud-est asiàtic. Indonèsia tampoc no queda immune a la febre de l’islamisme radical potenciat per les mesquites finançades per l’Aràbia Saudita. Davant d’aquesta amenaça, Jocowi defensa la tolerància i la diversitat. Indonèsia participa en el G20. Si prossegueix la seua aposta per la modernització i el desenvolupament, s’assentarà com a quarta potència asiàtica, després de la Xina, el Japó i l’Índia.