Municipis petits, candidats sense sigles

La divisió del vot de la dreta a Espanya o l’auge i consolidació d’un partit a l’esquerra del PSOE que ha engolit finalment IU al Congrés donen mostres del final del bipartidisme. A Catalunya, la mateixa dispersió del vot s’ha convertit en el final de l’hegemonia de CiU i del seu hereu, PDeCAT. A escala municipal, el seu pas a un segon pla està per demostrar: el 2015 CiU va mantenir el suport a la majoria de municipis de Lleida i a les autonòmiques del 21-D, ja com a JxCat, va evitar el sorpasso d’ERC. Més enllà d’aquesta pugna, queda per veure també si l’increment de llistes generalitzat (Tàrrega té 9 alcaldables, Vielha 7 o Cava, amb 46 veïns, 4, almenys una de les quals sospitosa de fantasma) es traduirà en una pluralitat més gran als plens municipals. El 1979, els candidats a l’alcaldia a la majoria dels petits municipis de Lleida eren independents. Però la consolidació del sistema de partits va acabar arrossegant-los cap a unes sigles. Després es van veure pactes insòlits però fructífers en petits municipis on prima l’empatia personal per sobre de la simpatia política. Actualment, Lleida té una setantena de municipis amb menys de 250 habitants, la qual cosa implica que els votants trien partint de llistes obertes. Una nova oportunitat per optar al càrrec al marge de la cotilla partidista 40 anys després de la restauració de la democràcia.