Era (nosta) aigua aranesa

L’any 1313 el rei Jaume II mitjançant la firma de la Querimònia atorgava als aranesos, entre d’altres, el lliure aprofitament de l’aigua, tant per regar com per moure molins. A partir dels anys 20 del segle passat, i fins als darrers anys de la dècada del 60, la societat Productora de Fuerzas Motrices, coneguda com la PFM, va aixecar tot un entramat de salts i centrals hidroelèctriques per tota la Val d’Aran. Avui aquestes centrals i concessions estan en mans d’empreses privades, com Endesa (de la multinacional Enel). Però qui esperi trobar aquí un article històric, jurídic o tècnic no s’ho trobarà. És més simple.

Aquest article va més de justícia social que d’aprofitaments hidràulics, perquè al final no parlem d’un tema empresarial; parlem de pobresa energètica, de pujades constants del preu de la llum, d’espoli dels nostres recursos, de cabdal ecològic i, en definitiva, de l’aprofitament d’un recurs que hauria de ser públic. I cert és que no defenso un desmantellament o una socialització, però a cadascú el que li toca. I potser ja va sent hora que les multinacionals (en aquest cas italiana) deixin d’aprofitar-se de la nostra aigua, d’un bé públic que hem de recuperar. Anem a pams, l’any 2013 una sentència del Tribunal Suprem va dictar que les concessions hidroelèctriques públiques no podien passar dels 75 anys des de la data de concessió, incloses les pròrrogues, per tant anul·lava les concessions a perpetuïtat, les de 99 anys i totes aquelles que no s’ajustessin a aquesta disposició de temps. L’any 2018, una altra sentència, en aquest cas de l’Audiència Nacional, es refermava en el termini de 75 anys. Per tot això, totes les concessions hidroelèctriques de la PFM a la Val d’Aran ja es troben caducades, a excepció del salt d’Aiguamoix. A títol d’exemple, la concessió de les centrals connectades d’Arties, Vielha i Benos es va produir l’any 1943. Es va publicar al BOE, de 14 de març del 1943, i, per tant, i d’acord amb les sentències judicials, les concessions a aquestes tres centrals van caducar el 14 de març del 2018. És a dir, Endesa ja està explotant els recursos públics de manera gratuïta. Aprofitant un bé comú sense permís en vigor, en precari.

Endesa, per defensar-se, dirà que la data és a partir de la promulgació de la vigent llei d’aigües dels anys vuitanta, o que la concessió és a 99 anys... Excuses de la companyia per continuar amb una explotació que és irregular ara mateix. I reitero, no demano el tancament. Es licita l’explotació en mans privades. Però ha de quedar clar que no li devem res, a Endesa. Que les obres estan amortitzades des de ja fa anys. I que sí, que la PFM va ser clau per a la modernització de la vall, però l’època del caciquisme ja fa dies que ha acabat. No són intocables, i no els devem compliment.

I us preguntareu, i ara què? L’any 2018 es van revertir els dos primers salts a favor de l’Administració pública al Pirineu aragonès. Per fi, després de molts anys empreses privades es veien obligades a retornar a la CHE l’explotació de dues centrals hidroelèctriques. I aquí ve la part bona, a partir d’aquell moment (i si es torna a licitar l’explotació) el territori ha de rebre unes compensacions econòmiques que ara no rep. Per normativa ha de rebre el que es coneix com la restitució territorial; és a dir, al voltant d’un 20 per cent del valor de la producció. Tenint en compte que les tres centrals dites, Benos, Arties i Vielha, que són les joies de la corona del sistema de producció hidràulica de l’Aran, podem parlar de mínim d’uns 5 milions d’euros per les arques públiques de la Val d’Aran. Les dades són aproximades, ja que encara que Endesa és una empresa de l’IBEX-35, el seu nivell d’informació pública és escàs. Sabeu quant costa la nova residència d’avis que està executant el Conselh a Les? O els nous quiròfans de l’Ospitau de Vielha? Us imagineu un Conselh o els ajuntaments amb aquests ingressos? Així es podria lluitar contra la pobresa energètica, per exemple; o aconseguir preus de l’energia competitius per als habitants de la vall. Ens estant robant aquests ingressos, és de justícia social recuperar-los.

Crec que és necessari que les administracions araneses comencin a sol·licitar a les administracions competents que iniciïn els processos de reversió de les concessions, que inclou també les instal·lacions. És la seva obligació defensar el bé públic, i no protegir empreses que esquilen els nostres recursos. Els ajuntaments i el Conselh Generau han de fer els passos administratius necessaris i la pressió política perquè s’apliqui la legalitat.

Per això us deia que no era un article tècnic, ni jurídic; és de justícia social. Cal reclamar la nostra aigua, i empènyer els nostres representants perquè plantin cara a la multinacional Enel. Són els nostres drets.