El Tribunal Suprem nega una pensió alimentària a una filla de 38 anys

Recentment el Suprem ha dictat una sentència en virtut de la qual entén que un pensionista de setanta anys no té obligació de pagar pensió d’aliments a favor de la seua filla de trenta-vuit anys. La defensa de la filla va presentar un recurs davant del Tribunal Suprem contra la sentència que havia dictat l’Audiència Provincial de Sevilla.

En les seues pretensions argumentava que tant el seu pare com la seua mare (divorciats) havien de contribuir al sosteniment de les seues despeses mínimes de subsistència mentre duri la seua situació de necessitat, de manera que demanava al pare una pensió econòmica d’aliments i a la mare que l’acollís i mantingués al seu domicili. El pare va ser l’únic que es va personar davant del Suprem.

El Tribunal inadmet el recurs, per qüestions de formalitat jurídica, per la qual cosa la sentència recorreguda esdevé ferma. En l’esmentada resolució s’argumenta que la filla, als 18 anys, “va optar lliurement i voluntàriament per la seua independència personal i laboral, deixant els seus estudis i accedint al mercat laboral, alternant diverses feines amb períodes d’atur durant més de 9 anys, la qual cosa denota capacitat i aptitud per treballar”. També que la interessada “va abandonar la seua formació i qualificació, continuant amb la seua independència personal”, sense que s’hagi provat “un esforç” de recerca d’ocupació. És més, el jutge considera que el comportament de la filla ha estat desidiós, ja que aquesta, “podent exercir diferents treballs i afrontar les seues pròpies necessitats, recorre a reclamar a un pare de 70 anys els únics ingressos del qual provenen de la seua pensió de jubilació. Per això, no és procedent el pagament de l’esmentada pensió d’aliments a càrrec del pare jubilat de 70 anys, que, a més té a càrrec una altra filla de 18 anys que estudia i és dependent econòmicament d’aquell.

La pensió d’aliments a favor dels fills majors d’edat està prevista per la nostra normativa sempre que es reuneixin determinats requisits que la jurisprudència i doctrina han anat perfilant amb el temps. S’entén que continuarà sent procedent la pensió d’aliments d’un fill major d’edat fins que aquest finalitzi els estudis, si els segueix profitosament, i assoleixi la seua independència econòmica.

No obstant tot això anterior, són moltes les sentències dictades que entenen que és procedent l’extinció d’una pensió d’aliments a favor d’un fill major d’edat que, malgrat la seua dependència econòmica, s’entén que ni estudia ni treballa, els denominats ni-nis. Així, entre altres, el Tribunal Superior d’Aragó, el 2 de setembre de l’any 2009 va dictar una sentència en virtut de la qual acordava retirar una pensió d’aliments a favor d’una filla de 26 anys que havia abandonat els seus estudis als 16, tenint des d’aleshores diverses feines de poca entitat, que havia abandonat voluntàriament, entenent, a més, que no havia acreditat una recerca activa de feina.

També sentència del Suprem de 17 de juny del 2015 en virtut de la qual es va entendre que s’havia de procedir a suspendre una pensió d’aliments d’una filla major d’edat per considerar que estava capacitada per accedir al mercat laboral, donada la seua excel·lent formació i edat, valorant la seua “potencialitat” per accedir a una feina. Vist el panorama actual, i en el supòsit que us trobeu en una situació similar us aconsellem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets.