L'escola secundària de Cappont

Fa més de deu anys que les AMPA de les escoles Camps Elisis, Frederic Godàs i Francesco Tonucci van iniciar un moviment reivindicatiu demanant la construcció d’un institut d’educació secundària al barri de Cappont. Actualment als alumnes d’aquestes escoles els corresponen els instituts del Camp Escolar.

Moltes famílies veuen que els seus fills i filles són massa joves per anar a l’institut. Els nens i nenes estan abocats a fer-se grans quan encara no ho són i no hi estan preparats perquè hi ha una diferència entre l’edat real de l’alumnat de secundària i l’edat cronològica. Aquesta preparació prèvia a l’entrada de l’adolescència està oblidada tant per les famílies com per les escoles primàries i els instituts. Les famílies han de treballar perquè els seus fills i filles siguin autònoms i independents, des de la vessant progressiva i no d’una forma obligada com passa actualment quan es finalitza 6è de primària.

De fet, des del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’aposta per un model d’institut-escola que inclou l’educació primària i secundària obligatòria en un únic projecte educatiu, on els alumnes poden estudiar dels tres als setze anys en la mateixa entitat educativa. Les AMPA de les escoles del barri de Cappont estem totalment d’acord amb aquest model però cal tocar de peus a terra i veure que és inviable a nivell d’infraestructures la transformació de Camps Elisis, Frederic Godàs i Francesco Tonucci en tres instituts-escola.

Com podria, doncs, la creació d’una escola secundària abastar de 1r a 4t d’ESO el plantejament educatiu del barri de Cappont i facilitar l’entrada a l’adolescència dels nostre fills?

En primer lloc, cal parlar del criteri de proximitat i d’interrelació amb l’entorn que ha de tenir una entitat educativa. El barri de Cappont és un dels barris de Lleida amb una delimitació més clara, el riu per la part oest i el vial Ll-11 per l’est. L’existència de només dos ponts fins a mitjans dels anys 90 va provocar un aïllament del barri de Cappont de la resta de la ciutat, i va crear així una identitat pròpia dels seus habitants. Una escola propera facilitaria que els alumnes fossin autònoms en el trajecte de les llars familiars fins a l’institut. El Camp Escolar no està vinculat amb el barri de Cappont, fet que provoca que els alumnes no s’hi sentin identificats. Per exemple, actualment hi ha una demanda mínima dels serveis de menjador i d’activitats extraescolars oferts. Una escola de proximitat permetria una millor adequació dels horaris al ritme de creixement dels adolescents i facilitaria la conciliació familiar.

En segon lloc, són necessàries accions de millora en el coneixement i en la continuïtat dels programes educatius de les escoles de Cappont. La vinculació dels tres centres en una sola escola de secundària facilitaria l’existència de programes de transició.

És important destacar que la nova escola secundària pot coexistir amb els instituts del Camp Escolar i ajudaria en la seva reestructuració. En els pròxims anys es preveu un increment de la demanda de places a l’educació secundària. Cal remarcar que els projectes educatius actuals inclouen metodologies de treball grupals que obliguen a una reestructuració de les aules i amb el treball amb un nombre reduït d’alumnes.

Finalment, les AMPA de les escoles de Cappont reivindiquem, i així ho hem traslladat al Departament d’Educació, una Escola d’Educació Secundària per crear un entorn inclusiu per a tots els nens i nenes del barri i atendre les necessitats de les famílies.