Pel canvi honest i valent

El Comú de Lleida aposta per un Govern amb responsabilitat compartida amb ERC.

Les ciutadanes i ciutadans de Lleida han votat canvi. ERC s’ha imposat, no de manera aclaparadora, però sí de manera espectacular, després de duplicar amb escreix el nombre de vots que va obtenir fa quatre anys. Enhorabona. I enhorabona també per al Comú de Lleida, que ha aconseguit que de cada tres votants de fa quatre anys ara n’hagi brotat un més.

Miquel Pueyo i el seu equip han insistit durant la campanya en el “canvi honest”. I també, a Lleida i arreu, ERC invoca la necessitat d’abordar el desig d’independència de molts des de l’eixamplament de la base, des del treball conjunt amb el 80 per cent que reclama el dret a decidir, des del fem república i vivim els valors de la república des de ja. Que així sigui. I si és així, en tots dos fronts ens trobaran al seu costat. Des del Comú de Lleida hem insistit en la valentia col·lectiva necessària per transformar realitats. De veritat. A fons. Sense maquillatges ni conxorxes. “Pel canvi honest i valent”. No sona gens malament.

Sense més suport? Tant de bo que algú més se sumés per fer les polítiques des de l’esquerra que reclamen 6 de cada 10 lleidatans i lleidatanes. Tant de bo que algú més se sumés a una àmplia base sobiranista sense dreceres ni imposicions de relats.

No cal comptar a formar govern amb el PSC després de la voluntat manifestada a les urnes i de les males pràctiques que hem denunciat durant 4 anys i que encara cal treure a la llum i erradicar. Però, tot i així, com no hauríem d’arribar a col·laboracions amb ells? És obvi que les idees socialistes, no moltes de les seves pràctiques, ens són molt més properes que les de Junts per Catalunya o de Cs en la seva dimensió econòmica i social, i que el suport del PSC en multitud de propostes, des dels seus postulats ideològics, hauria de ser lògic.

Miquel Pueyo vol un govern ampli en què hi hagi JxCat. No és això en absolut el que nosaltres voldríem. El model de ciutat de JxCat limita el canvi amb models d’esquerra que la majoria ha votat, i la seva trajectòria de govern a la Generalitat i a la Diputació de Lleida realment no són un bon aval. És clar que podem compartir amb ells la defensa del model republicà, la denúncia de la repressió, la defensa de l’1-O com a mandat per a un nou model de sobiranies, el dret a decidir, l’exigència de revisar de cap a peus el deute de la Paeria..., però està clar que el nostre model de ciutat i de societat no és de cap de les maneres el seu. I doncs? Hem decidit donar suport a Miquel Pueyo en la investidura. Cal canvi. S’ha votat canvi. I el Govern? El Comú de Lleida aposta per una responsabilitat compartida amb ERC des de l’esquerra, però l’experiència ens ha ensenyat que les línies vermelles no són l’opció més transformadora. Les converses amb ERC han deixat ben clares les coincidències programàtiques generals i l’acceptació per part d’ERC de bona part de les mesures concretes proposades pel Comú de Lleida.

Si ERC confirma el compromís amb aquestes coincidències i JxCat no posa en qüestió el nucli d’aquests acords, hi haurà govern a tres i en serem corresponsables. Al capdavall, la pregunta clau és: hi haurà més política social si hi som o si no hi som? Més compromís amb la transició energètica? Més participació als barris? Més concreció en dotació pressupostària? De com es concretin els compromisos al llarg dels propers dies dependrà el vot final de l’Assemblea del Comú.

Demanem i oferim treball seriós, amb uns equips al darrere realment preparats. Demanem i oferim treball cohesionat al voltant de reptes i solucions compartides des de l’esquerra votada majoritàriament. Demanem i oferim servei a la ciutat des d’un sobiranisme convençut que només amb acords i grans majories serà possible, si així ho volem, existir com a nou Estat. Volem canviar realitats i fer-ho de la manera més eficient. Per això estem aquí. Pel canvi honest d’una ciutat valenta. Qui s’hi negaria?