Carta oberta a Almatret Net

M’han ensenyat que no hi ha millor menyspreu que no fer estima, però quan s’arriba a l’atac personal i una carta al director (publicada a SEGRE, en data 30 de maig del 2019) constitueix un solemne monument a l’estupidesa humana amagant-se sota la signatura límbica d’una plataforma, cal contestar.

Un servidor es farà present a qualsevol mitjà de comunicació quan sigui convidat o consideri oportú adreçar-s’hi. Sento que molesti l’opinió del servidor, que presideix un Ple democràticament escollit, al discrepar de plataformes autoerigides com a representants de no sabem quins veïns i quin poble. Les posicions de qualsevol plataforma són legítimes però no gaudeixen de la legitimitat de les urnes, ara puc dir-ho passat el 26-M.

L’alcalde de Riba-roja no s’arrossega ni s’amaga. Fa una diagnosi de l’estat del seu poble i busca solucions, dóna la cara als mitjans de comunicació i signa tots els seus articles amb nom i cognoms. Les meves sinceres disculpes a tots aquells qui he molestat per haver discrepat. Em molesta el sectarisme i el proselitisme d’alguns, però els respecto i evito entrar en atacs personals.

També demano disculpes per la valentia amb què he afrontat tot el posicionament contrari a la implementació d’aquesta infraestructura a Riba-roja. Em dec al poble que m’ha vist néixer i créixer, i que m’ha confiat la seva màxima institució i m’ha renovat la confiança per quatre anys més. Dubto que la renovació de la confiança dels meus conciutadans sigui recompensa d’un acolloniment o, dit finament, per mantenir-me en la zona de confort d’un lloc de director territorial al costadet del meu partit o del Govern del país, prevaricant i deixant perdre aquesta inversió al meu municipi, que no es pot permetre el luxe de perdre ni un sol lloc de treball.

No accepto lliçons de ningú sobre patrimoni i medi ambient. Durant dues legislatures, la recuperació del patrimoni material i immaterial a Riba-roja d’Ebre ha fet un salt exponencial, també avui els riba-rojans i les riba-rojanes podem dir orgullosos que han plantat més d’un miler d’arbres en 8 anys.

A Catalunya es fan molt bé les coses, sobretot en el que es refereix a infraestructures de gestió de residus, i si no estan d’acord amb el model o en les condicions que s’exigeixen a aquestes no s’adrecin a un servidor. En tot cas, no he menystingut mai el territori, perquè aquest dipòsit de residus no suposa cap risc per al medi ambient i la salut de les persones. Jo sóc el primer interessat que això sigui així per als meus veïns i, per descomptat, per als pobles veïns.

El magnífic patrimoni i saber fer del poble d’Almatret, el qual admiro, genera atracció de visitants. Però aquest turisme cultural o obrir de nou l’escola es troben en perill amb cartes i informacions incendiàries que associen el vostre poble a una infraestructura del poble veí.

Per últim, espero que quan aconseguim el finançament per poder connectar el pont de Riba-roja a Almatret, la Granja i l’A-2 i l’AP-2, no posin traves a l’obra. Podem disposar de pobles pessebre que atreguin turistes alhora connectats als corredors econòmics del segle XXI que permetin fixar o augmentar la nostra població, és a dir, el tan anhelat repoblament rural.