16 anys i... en tenia 26

Vaig entrar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Lleida fa tot just 16 anys. En tenia 26 i era la regidora més jove de la corporació. En aquest temps m’heu pogut veure asseguda en diferents cadires; la primera era petita, i com que sabeu que m’agrada venir al ple amb molts papers i prendre nota de tot, confesso que més d’una vegada m’havien caigut els papers quan m’havia d’enfrontar al Sr. Gavín, la Sra. Arnalot, el Sr. Benet Tugues, (ACS) o la Sra. Marta Alòs. A ells i elles els tenia just al davant fent una oposició dura i contundent, que em va donar l’oportunitat d’aprendre a fer, escoltar i millorar en temes de gestió municipal. En aquell moment, a la cadira del Paer en Cap hi havia assegut l’alcalde a qui tant li dec, Antoni Siurana.

Després d’aquell primer mandat, recollint papers i ocupant les taules dels companys Antoni Llevot i la Pilar Castillo amb els meus gràfics, vaig poder seure a les cadires dels tinents d’alcalde. Llavors el problema no era on posar els papers, sinó ser capaç de demostrar a l’alcalde Ros que la confiança que havia dipositat en mi valia la pena. Gràcies, jefe, gràcies, amic Àngel, per ensenyar-me tantes coses.

En aquell moment ja li podia agafar un trosset de taula al company Candi Villafañe i gaudir de la proximitat de l’enyorat Xavier Aluja. Companys tots dos de corporació que mereixen menció; al cel siguin. 16 anys i.. en tenia 26. Joventut, Turisme, Promoció Econòmica, Serveis Socials, Informàtica, Recursos Humans, i sempre de fons, Hisenda. He vist com naixien instituts municipals i també com es tancaven; he vist com hi havia unes torres elèctriques a Magraners i ja no hi són; he vist néixer les piscines del Secà i les de Cappont; he vist com unes vies del tren que travessaven la ciutat es convertien en un gran passeig que connecta la plaça Europa amb gairebé el riu Segre; he vist construir escoles bressol fins a arribar a les 17 actuals; he vist néixer el programa de la Teleassistència; he vist coloms i grafits on ara hi ha un Parc Científic; puc creuar per un pont atirantat i per dos passarel·les i, a més, puc viure la cultura en petit i gran format. Hi havia una altra plaça Ricard Viñes i un altre carrer Major. Hi havia un altre passeig de Ronda i una altra Estació de Tren. No existien ni les Mediateques, ni el Parador, ni la Caserna de la Guàrdia Urbana, ni l’Escola de Belles Arts... Faig memòria, sí, perquè s’ha parlat molt de l’herència socialista i dels 40 anys de govern PSC a Lleida en aquesta campanya i que calia un canvi. Avui, aquí, en aquest comiat, no voldria pas deixar de parlar del canvi, però del canvi per a bé que ha fet aquesta ciutat en aquest temps amb els diferents lideratges i governs presidits per alcaldes socialistes.

Però ja ho diuen: tot i que és més fàcil destruir que construir, no perdrem de vista que s’ha construït, i molt. I no només pedres, que també, sinó projectes en què les persones han estat sempre el centre del nostre discurs i de la nostra manera de fer. A partir del 15 de juny, prenen possessió nous regidors i regidores. Tots, tant des del govern com des de l’oposició, rebran una herència i, com tota herència, tindrà actius i passius. Els demano, si és que puc demanar alguna cosa, que no es quedin només amb els passius, facin valdre els actius, perquè darrere de cada actiu hi ha una mica de visió socialista, és cert, però sobretot hi ha molt de treball col·lectiu, de treball de funcionaris, tècnics i assessors que, sense mirar les banderes, han donat el millor de si mateixos per construir la ciutat que avui dia tenim. 16 anys i... en tenia 26. Marxo de la Paeria i ho faig el mateix dia que ho fa el meu mestre, el Sr. Josep Farrero. Tinc sensacions estranyes, però els asseguro que marxo amb el mateix compromís per Lleida que tenia el dia que vaig prometre el càrrec per primera vegada. Saben que, si em truquen, sempre els respondré i en la meva nova responsabilitat no trobaran “el personatge” ni cap el càrrec, sinó l’amiga lleidatana que, des d’una altra estrada, defensarà Lleida i el seu territori amb la mateixa tenacitat, amb la mateixa vehemència, amb la mateixa tossuderia i sinceritat com ho he fet aquests anys. Gràcies a totes i tots.