VENT DE PONENT
Les prioritats
La casualitat, si em permeten la ironia, ens va fer conèixer dissabte passat per la portada de SEGRE que “Educació descarta l’institut de Cappont que els pares exigeixen”. I dic casualitat perquè ERC ha esperat que passessin les eleccions per deixar de donar llargues als pares; ara els diu que no. Durant un temps van ser els convergents els que s’hi negaven quan ERC votava que sí. Els terrenys continuen disponibles. La pertinència de l’institut ningú no la nega. Però en plenes casualitats postelectorals, el Govern català argumenta que hi ha places vacants en altres llocs i també que hi ha raons econòmiques. Els pares argumenten el que és obvi, això és, tenir nens de dotze anys caminant fins al campus escolar no és el millor per a les famílies que viuen en un barri que ha crescut exponencialment. El tema de la necessitat o no en política sempre és discutible. Tot és una qüestió de prioritats. El més paradoxal és que certes formacions expliquen les seues prioritats després de les eleccions.
I com que alguns ens volem continuar dedicant a realitzar política útil, la setmana en què anunciaven el no a l’institut de Cappont ens agafava presentant al Parlament una proposta que vam aconseguir aprovar per unanimitat per augmentar les plantilles de l’Hospital Nadal Meroles de Lleida, un centre sociosanitari. Es tracta d’un centre que atén pacients d’alta complexitat i amb uns resultats excel·lents gràcies a la professionalitat i la traça dels seus treballadors. Allà atenen pacients que van des de la llarga estada, la convalescència mitjana, pal·liatius, subaguts, integració assistencial i un llarg etcètera. I per això cal atendre les sol·licituds que des del centre alerten de sobrecàrrega laboral. Per tenir millors serveis és necessari dimensionar millor la pressió assistencial. Això també és una qüestió de prioritats. Segons la meua opinió, tots els esforços possibles seran bons per contribuir a millorar la salut dels lleidatans. Encara no hem aconseguit arrancar el compromís de construir l’institut de Cappont, però insistirem en tot el que sigui millorar. Com que el temps i els recursos són finits, cada un hauria d’explicar amb claredat quines són les seues prioritats i donar-les a conèixer abans de les votacions, no després.