La fàbrica de la felicitat

Richard Davidson, expert en neurociència afectiva, ha descobert que els factors psicològics responsables directes d’un major benestar i, per tant, de la felicitat de les persones són la resiliència, gaudir de les emocions positives, l’atenció refinada, la generositat, l’empatia, l’altruisme i la cura dels altres. Les seues investigacions van concloure que com més es practiquen aquests factors, més feliços som.

Ens hem parat a pensar per a què treballem, per a què muntem empreses, per a què venem productes o prestem serveis. Quina finalitat busquem? Maslow ens va deixar el llegat de la piràmide de jerarquia de les necessitats humanes. Des de les fisiològiques (bàsiques, primàries o de supervivència) fins a l’autorealització, passant per la seguretat, les socials o l’estima.

La satisfacció de cadascuna d’aquestes necessitats ens permet aconseguir la felicitat. I cada persona té les seues pròpies necessitats i per tant la seua pròpia forma de felicitat. I com es mesura la felicitat? Existeix un índex mundial de la felicitat que ens mostra els països més feliços. Espanya se situa al lloc trentè, i el rànquing l’encapçala Finlàndia.

No estem gaire fins. Aquest informe sobre la felicitat és una enquesta realitzada per les Nacions Unides que mesura com evoluciona la felicitat dels ciutadans. Per fer-ho, s’utilitza l’Enquesta Mundial de Gallup (coneguda així pel nom del seu inventor, el matemàtic estadístic nord-americà George Gallup) en la qual es demana als enquestats que puntuïn la seua vida del zero al deu, en què 0 és la pitjor vida possible i 10, la millor vida possible.

A més, es tenen en compte sis factors: nivells de PIB, esperança de vida, generositat, suport social, llibertat i corrupció, que es comparen amb els d’un país imaginari, anomenat Dystopia. En aquest país viurien les persones menys felices del món, de manera que els ciutadans de qualsevol altre país amb el qual es compari seran més feliços que els d’aquest.

Va ser a Bhutan on va nàixer l’anomenat índex de Felicitat Interior Bruta (FIB). Els indicadors de la FIB comprenen tant les dimensions objectives com les subjectives de la vida i es divideixen en nou àmbits: benestar mental, ús del temps lliure, vida en comunitat, diversitat i resistència cultural, salut, educació, diversitat i resistència ecològica, estàndards de vida i bon govern.

A les nostres organitzacions també podem implementar indicadors que mesurin la felicitat dels nostres treballadors. La felicitat dels treballadors tindrà la seua correspondència en el funcionament de l’entitat, que elevarà el seu particular índex de Felicitat Interior Bruta. Per això la recomanació és clara.

Hem d’estar orientats a fabricar felicitat, potenciant que cada treballador vagi escalant en la seua piràmide de necessitats i cuidant l’observança dels nou àmbits assenyalats anteriorment. Aquesta tasca queda en mans del líder.

Ningú millor que ell per apostar estratègicament per la felicitat i ser capaç de fer feliç les persones que formen part del seu equip, desenvolupant els seus talents i facultats.

A més, la nostra felicitat organitzacional contribuirà a la felicitat dels nostres clients. I això és a causa que la felicitat és contagiosa, igual que passa amb el riure. Pensa en com de bé ens trobem després d’una bona sessió de rialles. La felicitat elimina preocupacions i ens permet centrar-nos en el treball diari.

I, sens dubte, la felicitat està vinculada a l’actitud. Ja ens l’avançava fa anys l’escriptor rus Lev Tolstoi, al dir que “el secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa”. Per alguna cosa s’ha de començar.