Transparència municipal i funció auditora

Ho hem vist arran dels comicis del 26 de maig passat: els resultats derivats d’eleccions municipals comporten amb freqüència la incorporació als equips de govern de nous representants de la ciutadania. En aquest context i situats en l’àmbit públic, una de les primeres qüestions que una persona que assumeix noves responsabilitats en una entitat es planteja és l’estat de les finances: és així perquè aquesta variable acaba per condicionar la capacitat de l’acció de govern i també perquè pot comportar riscos d’assumpció de responsabilitats en cas d’incorrecció en els comptes.

Sovinteja el fet que els nous consistoris tinguin presents els auditors de comptes amb motiu del canvi de govern municipal; això no obstant, l’enfocament amb què es planteja la intervenció d’aquest col·lectiu professional acostuma a ser erroni, tota vegada que la funció auditora se substancia a opinar sobre si els estats financers reflecteixen la imatge fidel, però no pas específicament a descobrir irregularitats o fraus.

Les operacions reflectides en els comptes de qualsevol corporació pública poden respectar els requisits legals, però poden no plasmar exactament la imatge fidel i, en conseqüència, projectar una expressió imprecisa de la seva situació financera, el seu patrimoni o els resultats de les seves operacions. Les entitats públiques es troben subjectes a un control de legalitat per part dels interventors, responsables al seu torn de la comptabilitat de l’organització. Quant als auditors, som independents de l’entitat auditada i de cap manera podrem participar en la gestió de la comptabilitat de les entitats que auditem.

Els interventors són responsables dels comptes en les administracions públiques. Des d’aquesta òptica, és lògic que l’auditoria o verificació sigui externa, legalment atribuïda als OCEX o Òrgans de Control Externs (Sindicatura de Comptes en el cas de Catalunya), que disposen de recursos molt limitats i en conseqüència compten amb una capacitat d’actuació molt limitada. Així doncs, els seus objectius no són la revisió sistemàtica de comptes de les administracions (amb la finalitat d’oferir una seguretat raonable d’aquests) i sí el control ex post i global dels comptes que revisen, respecte dels quals, amb freqüència, posen en relleu observacions.

L’auditoria dels ajuntaments ha de respondre a un principi de transparència i confiança en els comptes públics sustentats en una revisió externa independent i no utilitzar-se com a argument polític en períodes electorals. Invocar la realització d’auditories no ajuda a guanyar en transparència i provoca desconfiança. La gran majoria de polítics i funcionaris públics encarregats de la comptabilitat són honestos, desenvolupen de forma adequada el seu treball i vetllen pel compliment de la legalitat. Auditoria i transparència de comptes responen al reconeixement que la informació financera d’administracions públiques (però també d’empreses, no ho oblidem) és d’interès general, i des del nostre Col·legi reivindiquem que la seva auditoria sistemàtica per tercers independents hauria d’incorporar-se com a pràctica normal en els consistoris.