Anul·lada una clàusula sòl d'un contracte de préstec subscrit per una empresa

El 13 de maig del 2019 el Jutjat de Primera Instància número 4 d’Alcobendas va dictar una sentència molt interessant en la qual es va concloure la condició de consumidora d’una mercantil que tenia com a objecte social la compravenda i lloguer de béns immobles i es va anul·lar la clàusula sòl inserida en el seu préstec hipotecari amb data gener del 2006

.

La diferència entre la consideració de consumidor o no consumidor per part del jutge al demandant en aquest tipus de procediments és de gran transcendència ja que, en el primer cas, es procedirà a realitzar un doble control de la clàusula controvertida (d’incorporació i transparència) i en el segon, un sol control (d’incorporació). El que ocorre és que, en la majoria de les ocasions, les clàusules sòl superen el control d’incorporació, ja que aquest únicament requereix que la redacció de la clàusula sigui clara i directa. No obstant, el control de transparència és molt més difícil de superar, ja que és l’encarregat de corroborar que el prestatari, en el moment de la firma del contracte, era coneixedor de les conseqüències jurídiques i econòmiques derivades de l’aplicació de la clàusula.

Per determinar si aquesta mercantil havia de tenir la consideració de consumidora o no, aquesta sentència va aplicar la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que està establerta en la Sentència del de 25 de gener del 2018, Assumpte C-498/16 en la qual es determina que “el concepte de consumidor ha d’interpretar-se en relació amb la posició d’aquesta persona en un contracte determinat i amb la naturalesa i finalitat d’aquest, i no amb la situació subjectiva de l’esmentada persona, ja que una mateixa persona pot ser considerada consumidor respecte a certes operacions i operador econòmic respecte a d’altres”.

D’aquesta manera, en els contractes subscrits amb l’únic objectiu de satisfer les mateixes necessitats de consum privat d’un individu els és d’aplicació el règim específic establert per a la protecció del consumidor. En aquest cas que ens ocupa, malgrat que l’objecte social de la mercantil era la compravenda i lloguer de béns immobles, va quedar degudament acreditat mitjançant l’aportació de diversos documents que el préstec sol·licitat va ser per a la compra de diversos apartaments i places de garatge en un lloc turístic per al gaudi durant les vacances de la família i amics de l’administrador de l’empresa. Així doncs, el Jutjat va concloure que, pel fet de no haver-hi ànim de lucre, la mercantil havia de ser considerada com a consumidora i, per tant, s’havia de procedir a realitzar el doble control sobre la clàusula sòl.

Aquesta clàusula en qüestió va superar el primer control d’incorporació, ja que considerava que la redacció era clara i directa. No obstant, no va passar el mateix respecte al segon control de transparència a causa que la clàusula sòl es va incloure entre una multitud de dades financeres que van induir el signant a considerar que l’interès era variable, es tractava de forma secundària sense que el prestatari pogués detectar la seua veritable rellevància i, a més a més, es va considerar que el banc no havia subministrat prou informació ni sobre l’aplicació ni sobre les conseqüències econòmiques de l’esmentada clàusula. Com a conseqüència, el Jutjat va declarar la nul·litat de la clàusula i va condemnar el banc a tornar el que havia cobrat indegudament amb interessos, a recalcular i refer els quadres d’amortització del préstec sense l’aplicació de la clàusula declarada nul·la i a comptabilitzar el capital que efectivament va haver de ser amortitzat.

Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi en alguna situació similar, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat especialista en contractació bancària que l’assessori i que pugui defensar els seus drets.