El cartipàs de la foguera

Ahir, el nou tripartit va aprovar el cartipàs, el document que organitza les sessions del ple, les àrees de govern i resta d’òrgans polítics de l’ajuntament. És un document important per veure com vol funcionar aquest tripartit del canvi, que més que canvi ja és corró.

Primer canvi, augmentar el nombre de regidories, és a dir, les àrees de govern. Quinze regidories. Quinze àrees de govern. Quinze dedicacions exclusives amb els seus quinze sous. Com els integrants d’aquest tripartit, quina casualitat... Si n’haguessin estat tretze o catorze, també haurien necessitat un govern amb quinze regidories? I si n’haguessin estat disset, tindríem quinze o disset regidories?

Quinze regidories davant les set que hi havia en l’anterior mandat. Quinze persones per reunir-se i prendre decisions. No sé si les reunions que mantinguin seran una junta de govern o una gàbia de grills. O una assemblea, ja posats.

Però potser podrien tenir raó, ves a saber. Potser dividir l’organització de la ciutat en quinze àrees diferents és el més efectiu i necessari per a tots els ciutadans de Lleida. Així que, malgrat les nostres reticències inicials, vam llegir amb atenció la seua proposta d’organització de govern... I superen amb escreix les nostres expectatives.

En primer lloc, perquè ens barregen les àrees de salut i economia en una sola regidoria. De veritat, tenint quinze regidories, han cregut útil i necessari barrejar salut amb economia? Barregen el cementiri amb la redacció dels pressupostos? És original com a mínim. Imaginem que la cara dels treballadors d’aquesta nova regidoria quan se’n van assabentar també devia ser aquesta: original.

Tanmateix, el problema més gran que hem trobat en aquest esquema de govern són les duplicitats. I és que és normal. És que per molt que posem quinze caps, no hi ha tantes àrees per gestionar. És que tenen d’una banda la regidoria de Ciutat i Cultura, i per l’altra la de Joventut, Festes i Tradicions, la cultura popular. De veritat les festes i tradicions no són cultura? No podrien haver dissimulat una mica més, i ja que posaven una regidoria de Joventut, posar-ne una altra de gent gran? Esclar que llavors potser s’encavalcava amb la dels Drets Socials. I això que aquesta, al seu torn, es contraprograma amb la regidoria d’Educació, Drets i Feminisme. Això per no parlar de la Promoció Econòmica, el Turisme, l’Ocupació i Responsabilitat Social i el Comerç i Consum. Com poden desglossar aquestes matèries i tractar-les en tres regidories diferents, quan estan tan relacionades entre si? Com pretenen impulsar el múscul econòmic de la ciutat si depèn de tres caps pensants alhora? I de tres pressupostos... Potser perquè estaven pensant en una altra cosa. En els seus egos i les seues butxaques, per exemple.

I això ho veiem quan arribem als recursos que se’ns deixa a l’oposició. Junts per Catalunya, amb sis regidors, té millor dotació que el PSC, amb set. I ja no parlem de com ens tracten a Ciutadans. Ens han deixat la meitat dels recursos que tenia Esquerra amb tres regidors. Esclar, normal: tenen una ciutat per governar i molts canvis honestos per fer i això s’aconsegueix amb quinze àrees de govern diferents, col·locant tots els amics i silenciant l’oposició. Que poc que els ha durat el discurs de l’any 2015, quan exigien que no hi hagués més de tres tinents d’alcalde amb dedicació exclusiva o parcial... Que lluny que queden quan exigien que el cap de gabinet d’Alcaldia tingués un complement específic de 1.828,38 euros (ara han aprovat 2.516,15 euros) i l’assessor de 1.750,63 euros (ara 2.093,33 euros) i dic l’assessor perquè l’any 2015 exigien que Alcaldia només tingués un assessor... Ho recorden, senyors del Comú de Lleida?

Per això hem votat en contra d’aquest cartipàs. Hem votat que no a aquesta proposta que treu atribucions als professionals d’aquesta casa per donar-la als polítics. Votem que no a un document que pretén silenciar l’oposició ofegant-la amb la falta de recursos. Però sobretot votem que no a aquest cartipàs perquè anteposa els seus interessos personals als interessos dels veïns de Lleida. quinze àrees de govern. Quinze butaques. Quinze maletins en són la prova.

El senyor Alcalde, a qui li reconeixem un bon tarannà, es digna a anomenar el seu tripartit el pacte de Sant Joan. Està en el seu dret de fer-ho. Però si la tònica és la d’aquest cartipàs, que crea xiringuitos per als seus, menyspreant l’oposició i posant símbols a l’Ajuntament que no ens representen a tots, més que pacte de Sant Joan hem de parlar de tripartit de la foguera. I el foc arrasa amb tot.