Liderar el dret al nostre temps personal i el del nostre equip

E

n moltes ocasions hem sentit l’expressió “l’experiència és un grau”, i, en certa manera, és cert, ja que amb les experiències que vivim diàriament aprenem i adquirim tant nous coneixements com noves formes de reaccionar davant de diferents situacions.

El nostre cervell, a base de repeticions, adquireix hàbits i ens permet tenir actuacions de forma ràpida davant de successos que són similars a alguns d’anteriors. I d’aquesta manera una persona que ha passat per diferents experiències sembla que té més recursos interns. Encara que això és així, també és veritat que els joves, que no tenen tanta experiència, tenen igualment potents recursos interns, així com maneres de pensar i actuar de les quals podem aprendre molt.

En aquesta línia, els joves que s’incorporen a la vida laboral actualment ens estan mostrant alguns valors que és important que comencem a tenir en compte. I avui vull referir-me a un d’aquests valors: el valor del temps, el valor del nostre temps.

En l’entorn professional parlem d’estratègia, d’objectius, d’esforç, de dedicació, d’aconseguir resultats, de posar hores per aconseguir el que ens proposem... I, què passa amb el nostre temps? Amb aquell temps i espai que volem i necessitem per dedicar-nos a nosaltres, per caminar, per fer esport, per dedicar-lo a les nostres aficions, per estar amb la nostra família, per descansar, etc.

La majoria de les vegades ho deixem per a més endavant, per a la setmana o el mes següent. I estem posposant per al futur allò que és important: el temps i l’espai, que ens permeten tenir llibertat, serenitat i, en definitiva, felicitat. La primera vegada que un jove em va comentar en una entrevista que no volia cap projecte que l’esclavitzés, que no li permetés realitzar les seues hores d’esport, que no li donés el temps i espai per a les seues coses, reconec que vaig pensar que no mostrava esforç i responsabilitat. I, realment, ara m’adono que vaig equivocar de ple el meu judici! Quan les persones tenen temps per a elles mateixes, per dedicar-lo a allò que les omple i les satisfà, s’aconsegueix més rendiment en les seues responsabilitats laborals, perquè senten que tenen llibertat i que es dediquen al que les fa realment felices. Per a aquest objectiu és necessari aprendre a:

1. Dir no i prou. No a allò que no sentim des del nostre cor i prou a allò que no ens deixa amb viure amb total plenitud.

2. Posar límits. Hem de comprendre quines són aquelles accions que són necessàries i dedicar-los el temps que es mereixen, alhora que hem de limitar allò que es troba fora del nostre abast i que ens treu energia.

3. Conèixer els assumptes urgents i els que poden esperar. En moltes ocasions, nosaltres mateixos o les persones del nostre entorn reclamem certes tasques que semblen ser per ara mateix, i en aquests casos es tracta de preguntar-nos si això és així o no, i ens adonarem que moltes vegades aquestes tasques poden esperar.

4. Prioritzar. Quan les situacions es torcen o quan sembla que els temes s’acumulen, hem de decidir què és el realment important i prioritzar allò que requereix el nostre temps.

Els líders d’avui hem de tenir en compte el nostre temps, sentint a tota hora a què el volem dedicar i de quina manera ho volem fer, alhora que hem de tenir en compte el temps personal del nostre equip, els hem de donar el dret que el dediquin obertament a allò que els fa feliços perquè donin el millor de si mateixos quan treballin en el projecte compartit.