Un incert acord ue-Mercosur

La millor notícia del G20 celebrat els dies 28 i 29 de juny a Osaka (Japó) va ser l’anunci d’una altra treva per rellançar les negociacions per frenar la guerra comercial EUA-Xina. El G20 es va constituir el 2008 per impulsar el “multilateralisme”, però es va convertir en un fòrum útil per canalitzar les trobades “bilaterals”. És un marc ideal per a Donald Trump, Xi Jinping, Vladímir Putin, el príncep saudita Ben Salman, Jair Bolsonaro, Erdogan i altres líders durs que prioritzaran els seus interessos interns sobre els internacionals. Els EUA, que van denunciar l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, continuen posant traves a la cooperació impulsada per la UE. Tot passa mentre avancen, també dins de la UE, uns corrents de democràcia “il·liberal” que esgrimeixen “l’imperi de la Llei” per restringir l’exercici dels drets i llibertats dels pobles i ciutadans. S’excusen a voler defensar uns objectius generals que solen amagar interessos particulars. Però la sorpresa va arribar el dia 28 de juny quan la UE i Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) van anunciar que els negociadors havien tancat un Acord de lliure comerç per crear una vasta àrea comercial de 780 milions de potencials consumidors que representa un quart del PIB mundial. Un acord històric pel volum de mercat que engloba que ha requerit dos dècades de complexes discussions. Una altra aposta de la UE en favor de la cooperació multilateral en un context de creixent proteccionisme mundial que se suma al vigent Acord amb el Canadà, al firmat amb el Japó i al tancat fa pocs dies amb el Vietnam. L’accelerament final de les negociacions va arribar després de la reunió bilateral entre Mauricio Macri i Jair Bolsonaro celebrada el 6 de juny a Buenos Aires. Tots dos presidents, que dirigeixen dos economies llatinoamericanes en recessió, van decidir sumar esforços per obrir uns països tradicionalment proteccionistes i reticents als inversors estrangers. Bolsonaro havia proclamat durant la seua campanya presidencial que Mercosur no era una qüestió prioritària. Ara, fins i tot es va comprometre a respectar l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. L’Acord UE-Mercosur reduirà, segons la Comissió Europea, les barreres aranzelàries i no aranzelàries per a les 60.500 empreses europees que operen a Mercosur. Els grans beneficiats seran els sectors industrials europeus, com els de l’automòbil, béns d’equip, farmacèutic i altres que actualment afronten uns elevats aranzels. També s’obrirà un accés als mercats públics que permetrà a les empreses europees competir en un pla d’igualtat amb les dels països de Mercosur. Però, una altra vegada, el gran perjudicat podria ser el sector primari europeu. L’acord, encara que no se’n coneixen els detalls, va suscitar una ràpida reacció dels sectors agrícola i ramader europeus. El lobby agrícola Copa-Cogeca que agrupa els principals sindicats europeus, va denunciar que s’obrirà “la caixa de pandora” amb l’accés al mercat europeu de productes agrícoles que difícilment poden complir amb els estàndards mediambientals i socials establerts per les normes comunitàries. També va provocar l’oposició frontal del sector ramader europeu. Inquieten especialment les 99.000 tones anuals de carn bovina que els quatre països llatinoamericans podran exportar anualment a la UE. Brussel·les diu que, si cal, aplicarà quotes i els ajuts necessaris per evitar que els productes llatinoamericans inundin el mercat europeu. Però els sindicats europeus alerten sobre el futur de moltes explotacions agrícoles i ramaderes familiars. El futur de l’Acord és incert. La Comissió Europea ha rubricat un text. Però aquest haurà de comptar amb la llum verda dels Governs dels Estats membres perquè es pugui formalitzar la firma de l’Acord. I, després, vindrà el llarg procés de ratificació per part dels parlaments dels 28 o 27 membres, amb o sense la Gran Bretanya. I també pel Parlament Europeu. Una altra batalla comença ara. Però també es poden esperar reaccions a l’altre costat de l’Atlàntic. En principi, l’acord eliminarà tarifes per a fins al 93 per cent de les exportacions dirigides a la UE i un tracte preferencial per al 7% restant. Però allà són els industrials del Brasil i l’Argentina els que més temen que una rebaixa aranzelària els enfronti amb la dura competència de la bona imatge i qualitat dels productes europeus. Tampoc no serà fàcil aconseguir la ratificació per part dels parlaments sud-americans. I un Mauricio Macri políticament debilitat per una profunda crisi econòmica i a les portes d’unes eleccions presidencials el proper 27

d’octubre afrontarà la dura oposició del peronisme tradicionalment proteccionista. I torna a reemergir el fantasma de l’expresidenta Cristina Kirchner, que anhela tornar al poder.