Cuedem País

Era comunitat cientifica, dejà, parle de “emergéncia climatica”, d’auti parlen de canvi climàtic. Mentrestant i a qui, encara, practique eth negacionisme, expliquen qu’eth canvi climàtic ei cíclic e mos vòlen ilustrar, aguesta negacion, tamb exemples ignorants. Era realitat, cientifica e constatada, ei qu’estam aucint eth planeta e per tant eth nòste territòri. E encara que mos guardem eth melic, eth nòste País, Aran non ei ua excepcion.

Comencem a èster responsables tamb aquerò que mos dar de minjar, tamb aquerò que mos permet víuer, tamb aquerò que mos hè sentir orgolhosi e sustot tamb aquerò que garantirà un futur entà fòrça generacions. Eth guanhar diners, era comoditat o ben era ignorància non son excuses entà ipotecar era vida coma auè la coneishem.

Nosati auem fòrça responsabilitat entad aguest repte. Què podem hèr? Donques i a un hilat d’actituds, basiques, qu’ajudaràn fòrça. Era prumèra, reciclem, tampòc genere un esfòrç massa gran separar era matèria. Era dusau, non enlordim, s’eth producte que pòrtes ei empaquetat, e le consumisses, non còste guaire sauvar er empaquetat, pensa que pese mens qu’abantes. Era tresau, comencem a criticar conductes inciviques e irresponsables tamb eth patrimòni de totes. Era quatau, respectem er abitat e er ecosistema naturau, coma se siguesse ua propietat privada des qui i viuen. Era cincau, ei important respectar era educacion tradicionau des aprofitaments naturaus deth País, er abús le denunciam.

Eth plàstic, coma podem vèir e liéger ei un element nociu, tant còste non tirar-ne enes montanhes? Ath marge de vèir es imatges de mars plens de plàstic, aguest, tanben ei enes montanhes. Tot açò non ei retorica, ei era vertat!!! Non ac desbrembes peth ben de toti.