La investidura de Sánchez

En el terreny nacional fa temps que els pactes estan tancats. Com passa a les pel·lícules de suspens, estan allargant el moment del desenllaç. Sánchez sap que Podem acabarà donant suport a la seua investidura perquè en una segona volta la formació morada baixaria encara molt més del que ja ho ha fet. Vox està molt nerviosa per aquest mateix motiu. Va tenir un resultat inflat gràcies a l’eco mediàtic que va estimular la seua campanya parlant-ne. El PP està descol·locat. No havien perdut mai tants diputats i en unes noves eleccions encara en perdrien més. I el PSOE ha deixat ben clar quin és el seu únic principi: el tot s’hi val. Des del sonor “amb Rivera no” de la nit electoral, l’únic que hem vist és que continuen instal·lats en el sanchisme.

Va començar a Navarra amb Bildu, i han perseverat fins a aconseguir pactar el govern de la Diputació de Barcelona amb els separatistes. I així ho ha fet en molts ajuntaments catalans en què, podent escollir un govern constitucionalista, n’han preferit un de nacionalista. Els mateixos que fa unes setmanes van impedir a Iceta ser designat senador ara els elegeix com a socis de govern. És fàcil intuir que després de tant mercadeig, tampoc no seran els nacionalistes ni catalans ni bascos els que impediran la investidura de Sánchez. Ells sempre prefereixen les cadires. Aquesta setmana hi haurà teatret al Congrés, però després dels pausats banys d’agost tornaran amb els acords. I la mateixa fórmula de pactes la repetiran si en tenen l’ocasió.

Malgrat que s’hagin estat menyspreant durant els últims mesos, estan somiant repetir un tripartit entre el PSC, Esquerra Republicana i Podem. I si els fa falta, sumaran Convergència a la festa, com acaben de fer a la Diputació de Barcelona. I així tots decebuts i enganyats. Els que creien uns i d’altres. Els mateixos que insisteixen que ho tornaran a fer, que no tenen cap objecció a tornar a portar Catalunya cap a l’abisme, a tornar a provocar una fuga d’empreses sense precedents, a tornar a trencar la nostra societat com han fet. El processisme és l’art de mentir i d’estar disposat a tot. Fa anys que funciona amb els partits nacionalistes i Sánchez ja és un expert a sumar-se al plat de llenties assegurat.