Innovació emocional

Avui dia, comencem a parlar de la innovació emocional, que és els que ens diferenciarà de la quarta revolució industrial, de la intel·ligència artificial.

En el món empresarial, qualsevol presa de decisions ja sigui en el pla personal o professional i dins de la missió i valors que tenen totes les empreses, les emocions juguen un paper preponderant en les organitzacions.

Es pot tenir el millor màrqueting i el millor producte o servei, tota la tecnologia del món, els recursos de diners infinits, l’arribada a tot l’univers, i tanmateix, si no es té la voluntat de cada empleat alineat amb l’esperit creador i innovador, el camí serà curt i irremeiablement escàs de projecció.

La presa de decisions en tots els nivells d’una empresa no es basa només en els paràmetres lògics que eren dominants fins fa pocs anys.

Se sap que, com la llei de Pareto, més del vuitanta per cent de les decisions a les empreses es mouen al voltant de l’univers emocional dels líders, dels seus equips, i, en cascada, de tots els empleats.

L’absència de decisions és, en si mateixa, una política empresarial, perquè la “no-decisió” és una elecció, encara que no ho sembli. Així, les empreses que demoren a transformar-se perden valuoses oportunitats i, inevitablement, estaran endarrerides en el món global del qual formen part.

Hi ha organitzacions en teràpia intensiva, encapçalades per persones que es creuen líders, quan són, en el millor dels casos, simples caps.

Hi ha empreses agonitzants, desitjoses d’una mà salvadora externa. Tanmateix, no han pres consciència encara que l’únic salvatament possible prové des de dins de l’organització. Com és habitual, l’extern sembla sempre més atractiu que fomentar el de dins en moltes companyies, fent més cas a assessors o consultors externs i/o clients, que als mateixos empleats i tot el potencial que hi ha dins de les organitzacions.

Aquest talent es malgasta i els empleats acaben per desmotivar-se, frustrar-se i allunyats de l’alineament amb la companyia, i no compartint ni la visió ni la missió ni tan sols els valors de l’empresa a la qual dediquen més temps que a les seues pròpies famílies.

Hi ha companyies a tot el món que estan sent transformades, com si això hagués de resoldre els seus problemes. Si no es tracten els mals que les afligeixen de soca-rel, tornaran a aparèixer en curt temps.

És sabut, i així ho indiquen les estadístiques fredes, que la causa i la raó més poderosa per la qual se’n va el talent de les empreses és pels caps (no líders) que coarten i desmotiven les idees innovadores dels seus empleats

Per increïble que sembli, el principal motor del canvi i combustible per a la transformació que eviti la mort empresarial és a dalt de tot, en cada integrant i empleat d’aquestes organitzacions, que han perdut el seu propòsit, la seua missió i visió empresarial i que escurçaran el cicle de supervivència de l’empresa.