Empeny, que entra

És probable que hagin fet, o ajudat a fer, una mudança alguna vegada. I segurament també es deuen haver trobat que calia fer passar algun sofà o moble per la porta o per un ascensor i que no hi entrava de cap manera. I també és probable que, en un primer moment, hagin empès una mica més, per si el problema era de força i no que realment no s’estava encaixant bé el sofà, o directament no s’havien fet bé els càlculs dels obstacles a salvar. I el resultat també se’l deuen haver trobat, ja deuen saber quin és. A la Paeria, ara mateix estem igual. Aquest tripartit de les cadires està empenyent els problemes, però aquests no desapareixeran. Perquè, així com el sofà que no passa per la porta, els estan encarant malament. Parlem de temporers, que ara tot són medalles per la rapidesa i bon treball realitzat per aquest equip de govern i la fabulosa Generalitat. Una Generalitat que no ha mogut un dit fins que ha estat la gent del seu color polític la que ha aixecat el telèfon (encara que de moment hi ha hagut més postureig a la roda de premsa que recursos aportats).

Aquesta campanya de la fruita anirà com anirà: continuarem veient persones dormint al carrer. I cal ser justos: aquí les culpes s’han de repartir entre aquest govern tripartit i un PSC que no va saber o no va voler preveure el problema d’aquesta campanya. Però el que és greu no és això. El més greu és que aquest govern de les butaques insisteix a fer un alberg permanent per a aquests treballadors, quan les associacions i sindicats no ho demanen. El que demanen, i també demana Ciutadans i així ho portàvem al programa electoral, són equipaments desmuntables coordinats per tota la província, a fi que prestin el servei allà on més es necessiti i pel temps que es necessiti. Una iniciativa que ha d’anar coordinada amb la Diputació de Lleida i que ha de comptar amb la col·laboració de la resta d’ajuntaments i entitats agràries, que ja s’han manifestat disposades a participar-hi i a sufragar part dels costos. De la Generalitat millor no esperar res, perquè ja han dit que no hi ha partida pressupostària per a allotjament de temporers. Una iniciativa, i això és l’important, que ja està funcionant amb èxit en altres llocs, com a la Comunitat de Madrid.

Tanmateix, aquí no. Aquí l’equip de govern ja té un pla que es remunta a anys enrere, quan algú va pensar que, si teníem persones al carrer, la millor idea era crear un allotjament permanent per dormir-hi, arreglar-se, etc. El problema és que la casuística de les persones que acudeixen a aquests equipaments és molt diversa. D’una banda, aquells treballadors temporers que no disposen d’allotjament on són contractats però que perceben retribució perquè el busquin ells. (I que tenen dificultats d’accés als lloguers d’habitatges). D’altra banda, persones que no són temporeres i que el seu procés de tractament i inserció social és molt diferent i per tant no haurien de ser als mateixos allotjaments que els treballadors. I, d’altra banda, aquelles persones que no poden treballar ja que no tenen els permisos per fer-ho. I amb un alberg fix a Lleida per descomptat que es produirà un efecte crida que ja coneixem, perquè s’ha produït altres vegades als municipis dels voltants. No existeixen solucions senzilles als problemes complexos. No es pot encaixar per la força en un Ajuntament una solució única, perquè no funcionarà. La solució passa per una implicació decidida de totes les administracions, començant per la Unió Europea, que ha de resoldre els seus problemes fronterers i d’aquí cap a baix, la resta.

Però així és el govern dels quinze seients: promet solucions senzilles a problemes complexos. Empeny, que segur que entra. Ho estem veient amb la gestió dels temporers. Ho veurem amb Torre Salses i el seu parc de mitjanes superfícies. Amb l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Amb la internalització dels serveis públics. Amb la Guàrdia Urbana. Amb totes les promeses electorals en què donaven solució senzilla i ràpida a tot. Recordem el Sr. Pueyo amb les seues mesures realitzables en cent dies? En fi, tant de bo ens equivoquem. Encara que, per si de cas, a Ciutadans continuarem mesurant els marcs de les portes i el sofà abans d’empènyer.