Immersos en plena campanya fruitera

De ple en la recol·lecció fruitera, inicis de la llimonera, aquesta, que fa uns anys era el referent de la fruita lleidatana, ha passat a ser gairebé anecdòtica, envoltada per fruits de pinyol. Va ser la primera a donar a conèixer fora de fronteres la producció i la qualitat fruitera de les terres de Ponent, amb unes característiques diferencials de precocitat i qualitat respecte a l’original guyot francesa o italiana, unes qualitats diferencials que hem malbaratat per l’egoisme d’enviar fruita de calibre just i poc madurada als mercats europeus. Aquesta és la varietat en què el sector s’hauria hagut de centrar com una pera de denominació d’origen, quan en condicions de microclima i amb el saber fer dels productors lleidatans li donàvem una qualitat organolèptica i un calibre únic en relació amb les produïdes fora de les nostres contrades. Això és el passat, el present és fruita de pinyol en totes les seves varietats, que no són poques: préssecs i nectarines de carn blanca, groga, pavies, paraguaians, platerines amb un ventall varietal ben difícil de diferenciar; una diversificació excessiva en què els productors ens heu i hem deixat influenciar i que complica la comercialització, ja que resta atenció i pressió promocional. En una central poden entrar 20 varietats diferents el mateix dia, que si ho multipliquem per 5 o 6 calibres, dona una diversificació que complica el treball i la venda. Les condicions climatològiques marquen la campanya, la climatologia suau durant la floració va propiciar un quallat que ha exigit una forta aclarida per aconseguir un equilibri entre producció, calibre i qualitat, amb un cost superior al d’altres anys i unes necessitats de mà d’obra difícils d’assolir, que fan que es trepitgi, en moltes plantacions, el fet d’aclarir i la recol·lecció. Les baixes temperatures d’abril i maig han endarrerit el creixement dels fruits, afectats, en alguns casos, per la incidència d’una forta pressió d’atacs de pugons difícils de controlar, tot i utilitzar els últims aficides del mercat. Després les fortes calors de juny i juliol han acabat condicionant el calibre dels fruits, característica bàsica que marca els preus. La major incidència en mà d’obra, l’augment de costos energètics, en despesa fitosanitària i d’altres inputs fan previsible i són realitat en varietats recol·lectades en què es fa palès un augment important del cost de producció per a un rendiment i producció per hectàrea superior a la campanya anterior. La pregunta que ens fan persones alienes a la producció sobre preus de retorn no els la podem respondre perquè el sector no ven o entrega a resultes. Als mercats d’Aitona, Alcarràs, Lleida i Fraga, en què es discutia, es comprava i venia han estat eliminats, no interessa a l’administració ni al comerç. Es treballava amb diners “contante y sonante”, en efectiu de curs legal sense impostos i eren un referent claríssim del que s’havia de pagar per un quilo de fruita. El referent de la taula de preus que donen els diaris són preus de sortida de central per fruita en palots, quan el que ens interessa als productors no és el preu de sortida, sinó que és el d’entrada, però aquest no existeix i cal esperar les resultes a uns mesos vista. Parlant amb el gerent d’una important central fruitera, em feia esment del tracte que intentava lligar amb un broker que negociava la compra de 10 camions de nectarina de calibre 60-65. La demanda del gerent era de 0,70 €/kg amb sortida condicionada de la central, i l’oferta del comprador era a 0,65 €/kg. Si restem 5 cèntims de comissió per al broker, de la fruita condicionada se’n pagarien 0,60 €/kg, deduint embalatges, transports i despeses de la central. Al productor és possible que li arribin a pagar 0,20 €/kg. Aquest retorn estarà molt per sota dels costos de producció, possiblement assoliran el 50%, la resta de calibres i deduccions o escandalls, a preu zero. Compensaran i equilibraran el preu per una previsió de costos que poden ser aquest any d’entre 0,40 i 0,45 €/kg? La perspectiva no és gaire encisadora, però cal esperar que la climatologia respecti les produccions i que aquestes tinguin força demanda. Si es repeteix un 2017, serà mortal per al sector productiu.