Expectatives als equips

Les persones estem sotmeses contínuament a opinions, expectatives i creences pròpies o que tenen sobre nosaltres els que ens envolten. I en moltes ocasions poden arribar a influir-nos de diferents formes, per reflectir una imatge que pot ajudar-nos o perjudicar-nos. De fet, s’han realitzat diferents estudis en l’àmbit de la psicologia per demostrar la denominada profecia autocomplerta (Robert K. Merton) i l’efecte Pigmalió (Rosenthal i Jacobson).

Amb profecia autocomplerta ens referim a aquells pensaments predictius que les persones tenim i que es transformen en la causa que allò es materialitzi, és a dir, generem una expectativa que acaba complint-se. I, és que quan pensem que una persona és o actua d’una manera determinada, el nostre cervell posa el focus d’atenció en totes aquelles accions o comportaments que ens confirmaran o validaran allò que hem pensat. Recordem que la ment és com una llanterna i s’enfoca en allò que inconscientment busquem.

L’efecte Pigmalió es relaciona amb el concepte de profecia autocomplerta, ja que suposa tenir una creença/expectativa sobre una persona que pel sol fet d’existir facilita comportaments en nosaltres mateixos que fan que aquesta es compleixi. Les profecies autocomplertes i les expectatives del comportament d’algú poden ser positives o negatives, i en molts casos es converteixen en etiquetes. Té alguna cosa a veure tot això amb el lideratge? Poden veure’s alterats els nostres comportaments o els del nostre equip a partir de les creences que els altres o nosaltres mateixos tenim?

El líder ha de tenir en compte aquests conceptes per acompanyar el seu equip en el creixement i desenvolupament tant personal com professional. I què pot fer?

Posar atenció en els pensaments i opinions, propis i de la resta de persones, sobre l’equip. En moltes ocasions els líders reben prejudicis i/o judicis que tenen altres persones sobre algú del seu equip, i han de ser capaços de ser objectius i mirar de forma benèvola el comportament d’aquesta persona en la situació concreta que se li està exposant.

Fer cas de forma incondicional a comentaris rebuts per altres ens condueix a crear-nos una determinada imatge d’aquesta persona del nostre equip, que pot arribar a estar esbiaixada, tant positivament com negativament.

Confiar en el nostre equip. Està demostrat que quan algú confia en nosaltres s’incrementa la nostra eficàcia i eficiència i hi ha una part del nostre cervell que s’activa aconseguint millor rendiment. És per tant un regal saber que qui lidera una organització confia en el seu equip, i que, davant d’un succés determinat, abans de desencadenar una sèrie de pensaments assenyats sobre algunes de les actuacions d’una persona que no entén o que han comportat resultats no esperats, els preguntarà per conèixer les causes i raons per les quals s’han realitzat d’aquesta manera concreta.

Tenir en compte el llenguatge que utilitza, com, quan i amb qui. Opinar sobre els membres de l’equip i les seues actuacions quan aquests no són al davant només és apropiat quan s’utilitza per ressaltar qualitats; en cas contrari, el líder perd autoritat.

Ser líder comporta una responsabilitat important que hem d’assumir i exercir amb dignitat, sent honestos, coherents i fidels a certs principis i valors que mostrin respecte absolut a les persones que formen l’equip.