Debat d'investidura

Bramen al Congrés dels Diputats a Madrid les diverses faccions de la dreta i de la ultradreta espanyola en ocasió del debat d’investidura a la presidència del govern de l’Estat.

No ho fan perquè Pedro Sánchez, el candidat, no hagi revertit la reforma laboral ni hagi derogat la llei mordassa. O perquè no hagi estat capaç de limitar el preu dels lloguers o no hagi acabat amb la llei Wert d’educació, la LOMCE. O perquè no hagi publicat com va prometre la llista dels que es van acollir a la vergonyant amnistia fiscal del ministre Montoro. No baladregen perquè segueixi augmentant la despesa militar o perquè s’hagi comprat un cotxe per al monarca valorat en 454.000 € o perquè el govern del mateix Pedro Sánchez hagi amenaçat l’Open Arms amb multes de fins a 900.000 euros si segueix amb la seva tasca de rescat humanitari al Mediterrani.

Tampoc no ho fan perquè malgrat les seves promeses el Dictador segueixi instal·lat al mausoleu que es va fer construir amb la suor dels seus enemics i que paguem entre totes, ni perquè no hagi impedit que el ducat de Franco passés a mans de la néta de qui anomenaven caudillo. No. Baladregen i bramen, dèiem, perquè segons ells hi ha un pacte secret entre Sánchez i els “colpistes”, als quals el president en funcions “acarona el llom” segons que diu aquell que es passava per l’aixella la presumpció d’innocència dels professors de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.

Baladregen i bramen més que no pas parlamenten com seria la seva obligació, perquè el seu concepte de democràcia és inexistent.

Baladregen i bramen perquè compten per derrotes cada contesa electoral celebrada a Catalunya darrerament.

Baladregen i bramen perquè creix el suport a voler un país lliure. Perquè saben que és una qüestió de temps que ho sigui.

Baladregen i bramen perquè només saben recórrer a l’amenaça, al càstig, a l’insult i a la mentida. Baladregen i bramen perquè no tenen raons, només la raó de la força.

Mentrestant, el candidat, no es digna ni anomenar el conflicte polític més important que hi ha hagut des de la recuperació de la democràcia en el Regne d’Espanya, preocupat només per obtenir l’abstenció de les dues dretes extremes, ell que predicava no fa tant el “no és no” davant de la investidura d’un tal M.Rajoy. Deu ser que ja compta amb la dels partits “independentistes”?

Aquest ignorar volgudament el conflicte és una mostra fefaent del nivell de sensibilitat respecte del problema polític gravíssim que es viu a Espanya per part de qui té la pretensió de presidir-ne el govern. En base a què, doncs, cal donar-li suport, per activa o per passiva? A partir de la negació per omissió d’un problema que afecta tota l’arquitectura democràtica de l’Estat espanyol?

És molt clar que el poble va ser qui va empènyer de manera decisiva en la realització efectiva de l’exercici del dret cap a l’autodeterminació. Perquè “és el poble qui més ordena”, perquè “és el poble qui mana i el govern qui obeeix”, cantem molt sovint a plaça. (...)

Tenim molt clar, però, que la dignitat no es pot perdre mai davant de qui et nega el dret a ser, de qui et nega la capacitat de decidir, de qui t’imposa per la força la seva força. De qui et diu que no ets subjecte polític de cap mena i a qui no val la pena ni de referir-se en un debat d’investidura.