El pres polític dels polítics presos

El grotesc espectacle que ens ha ofert aquests dies la fallida investidura a la Presidència del Govern central ha posat en clamorosa evidència que Espanya no es pot governar amb un Govern Frankenstein com ja el va batejar Rubalcaba i altres destacats dirigents socialistes. I encara que, al final, la negativa d’Unides Podem a entrar al Govern pugui percebre’s amb cert alleujament, el perill subsisteix perquè en l’horitzó només s’entreveuen pactes Frankenstein –Pedro Sánchez ja ha elegit a Navarra i a d’altres llocs– o noves eleccions.

I és que no hi ha efectes sense causa. Quan el candidat Pedro Sánchez apel·la al respecte a la llista més votada o a l’abstenció patriòtica dels que contínuament desqualifica, caldria recordar-li que va ser precisament ell que, amb tan sols 84 diputats, va ser l’inventor del NO és NO i qui va impulsar una insòlita moció de censura en contra del candidat i el Partit que havia guanyat les eleccions amb 137 diputats, que va prosperar gràcies al suport de la ultraesquerra d’Unides Podem, dels que volen trencar Espanya i del braç polític d’ETA, a les mans dels quals es troba.

Després de demanar-l’hi a Pablo Iglesias, a qui havia enviat a les presons a explorar el suport dels colpistes als Pressupostos Generals de l’Estat, als quals anomena, això sí, amb propietat “polítics presos”, resulta patètic que li demani que no el converteixi a ell, a Sánchez, en pres polític dels polítics presos. I no només els ho demana a Unides Podem, també al Partit Popular i a Ciutadans. A tothom, perquè l’alliberin d’un xantatge pel suport rebut per convertir-se en President del Govern i que ara reitera per continuar.

I aquesta és la tragèdia del moment polític actual. Un Partit Socialista que és un Partit d’Estat essencial en la construcció de la Transició i de la Constitució irresponsablement entregat a un personatge disposat a pagar preus que no pot assumir ni Espanya, ni la Democràcia, ni la Constitució ni la seua pròpia supervivència a la Moncloa; perquè entregar la Vicepresidència del Govern a qui fa només sis mesos demanava guillotina per al Borbó és començar a preparar la seua pròpia.

No ha passat tant temps des del 31 de maig de l’any 2018. Als que tan aficionats són a repassar la Memòria Històrica, que la situen on i quan els convé, és hora de recordar-los que la moció de censura tenia l’objectiu de convocar eleccions immediatament. Ha passat més d’un any per fer-ho, temps suficient perquè Pedro Sánchez hagi conduït el seu Partit i el Govern a un insuportable clima de radicalitat, sectarisme i indecent manipulació de l’opinió pública. El frontisme que va instaurar ZP amb el Pacte del Tinell i el cordó sanitari ha reaparegut amb més força encara.

I el promotor del NO és NO ho és ara del que es denomina El Relato, segons el qual tot el que està a la dreta del PSOE és llançat al pou del feixisme. I és per això que crec que tots els que tenim alguna cosa a dir-hi no podem deixar de parlar davant dels que ens volen silenciar.

Els que no pertanyem a organitzacions feministes, ecologistes o progressistes no anem en contra de les dones ni del medi ambient o del progrés econòmic, miraculosament sostingut encara a Espanya gràcies al fet que encara seguim amb els Pressupostos de Rajoy. Els que no som separatistes som tan catalans com els que volen trencar amb Espanya i tant perjudiquen Catalunya. I els que s’entossudeixen a segmentar i enfrontar la gent només aconseguiran que tinguem més força cada dia per unir-la.

Algun dia, com en tantes democràcies occidentals, arribaran governs de coalició. En el cas d’Espanya, entre els dos grans partits que s’han alternat en el Govern des de la restauració de la Democràcia. El problema, ara mateix, és que és impossible fiar-se de qui demana l’abstenció del centredreta per evitar el Govern Frankenstein que ens ha portat a la situació actual mentre ho repeteix a Navarra i en tants altres llocs.

I, francament, el Trio de Colón resisteix qualsevol tipus de comparació davant de la tropa Frankenstein. Perquè Partit Popular, Ciutadans i Vox defensen la unitat d’Espanya, la Constitució, la Transició i la Monarquia Parlamentària davant dels que volen destruir els grans valors compartits per la societat espanyola que ens han permès assolir els actuals nivells de democràcia, progrés econòmic i benestar social. Per aquests motius, davant d’una eventual repetició electoral, el centredreta hauria d’abandonar interessos partidistes i absurds complexos que li intenten inocular els adversaris i presentar llistes conjuntes per optimitzar resultats i donar sortida a la penosa situació nacional actual. Per acabar, li desitjo, amable lector, unes bones vacances i permeti’m que m’acomiadi de manera gens feixista: Visca Catalunya i Viva España.