Ha estat impossible!

Ha estat impossible un govern d’esquerres i progressista, i que d’una vegada per totes es posi a governar per a la ciutadania! Com a ciutadans i ciutadanes que vam votar massivament per impedir un govern de dretes amb discursos contaminats per la irrupció de la ultradreta de Vox, tenim la legitimitat per reprovar la ineptitud de les esquerres d’aquest país per arribar a un acord.

Frustració, perplexitat i incredulitat davant de la incapacitat dels polítics per consensuar una opció programàtica, una fórmula de govern i un joc de majories parlamentàries per tirar endavant un govern d’esquerres.

La desigualtat i la precarietat laboral que afecten milions de treballadors i treballadores necessiten un govern capaç de corregir i derogar les reformes que van trencar els equilibris que determinen la distribució de la riquesa del nostre país. La reforma laboral i la de les pensions i la fiscalitat i l’atur necessiten un govern d’esquerres per fer front a les necessitats de la gent, per fer un gir, un canvi en les polítiques socials, en les polítiques que la gent necessita.

Els canvis ràpids que estem vivint i que vindran tant en l’àmbit social, com en l’econòmic i l’industrial fan que la nostra forma de viure, de produir i d’aprendre, es transformi a un ritme vertiginós. I aquests canvis necessiten una agenda reformista, compromesa i que està clar que no es podrà fer solament des de l’esquerra, però sí que necessiten un govern progressista per ser més democràtics, inclusius i més socials.

Repetir les eleccions no és una opció. Tornar a votar suposa mantenir el país paralitzat massa temps. Els problemes reals de la gent ja no poden esperar més. Deixar el país paralitzat suposa eludir les responsabilitzats que tenen els polítics i deixar-les en mans de la ciutadania. Els ciutadans ja vam votar, i ara toca als polítics responsabilitzar-se i respectar el que la gent va votar.

El govern en funcions no pot obviar qüestions de gran transcendència que s’han d’abordar de forma imminent. La revaloració de les pensions per al proper any, la fixació del nou salari mínim interprofessional, la millora dels salaris a través de la negociació col·lectiva, el problema de l’habitatge i dels lloguers que no deixa avançar ni els nostres joves ni el conjunt de la societat.

La pobresa entre la classe treballadora no ha parat d’augmentar any darrere any. La dignitat de les persones és responsabilitat dels polítics que ens governen. “Posar les persones al centre de la política” no ha de ser ni una frase recurrent, ni una frase per netejar responsabilitats, ni una frase per celebrar un aniversari de govern. Ha de ser una frase que ha de regir l’acció de govern, un govern responsable, compromès i valent amb les necessitats de les persones.

CCOO no ens deixarem condicionar per la nefasta situació política. L’organització col·lectiva dels treballadors i treballadores en els centres de treball, la nostra acció social conjuntament amb la societat civil i la resta d’agents socials continuarà contribuint al model social, econòmic i laboral que el conjunt de la ciutadania necessita.