El Tribunal Suprem es pronuncia sobre el bitcoin

El passat dia 20 de juny la sala penal del Tribunal Suprem va dictar una sentència condemnant a dos anys de presó l’administrador d’una societat com a autor d’un delicte d’estafa en la gestió de bitcoins . En el seu dia, l’empresa Cloudtd Trading & Devs va subscriure contractes de gestió amb cinc persones, que li van entregar les criptomonedes en dipòsit perquè reinvertís els dividends. Com considera provat la sentència, realment l’administrador únic de la societat no tenia cap intenció de complir l’encàrrec, sinó quedar-se els

.

Amb aquesta l’Alt Tribunal dicta la primera sentència per estafa en bitcoins, amb la qual cosa confirma la condemna que havia dictat prèviament l’audiència provincial de Madrid. En aquella sentència, s’havia resolt la procedència d’una indemnització pels danys i perjudicis patits per les víctimes del delicte que van ser estafats pel valor en euros dels bitcoins entregats a la societat.

Les persones estafades van presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en tant que es consideraven perjudicats a l’entendre que la indemnització de danys i perjudicis havia de consistir en la reintegració dels bitcoins sostrets i no del seu valor en euros en el moment de la finalització dels contractes de gestió, ja que això els generava més pèrdues econòmiques. El bitcoin ha anat pujant de preu, per la qual cosa amb aquest criteri del Suprem a l’estafador podria resultar-li molt rendible l’estafa.

Encara que hi ha jurisprudència abundant del Tribunal Suprem es reconeix una obligació de restitució dels objectes de delicte. En aquest cas concret entén que “l’acte de disposició patrimonial que s’ha de rescabalar es va materialitzar sobre els diners en euros que, per l’engany inherent a l’estafa, van entregar a l’acusat per invertir en actius d’aquest tipus”.

Segons el Suprem, el bitcoin no són diners, entén que no “és una cosa susceptible de retorn, ja que no es tracta d’un objecte material, ni té la consideració legal de diners”. Per al Tribunal el bitcoin es pot utilitzar com un actiu immaterial per a les contraprestació o intercanvi bilateral que sigui acceptat per les parts del contracte, però no és possible exigir-ne la devolució.

Segons el magistrat ponent, Pablo Llarena, “el bitcoin no és sinó una unitat de compte de la xarxa del mateix nom. A partir d’un llibre de comptes públic i distribuït, en què s’emmagatzemen totes les transaccions de manera permanent en una base de dades denominada blockchain, es van crear vint-i-un milions d’aquestes unitats, que es comercialitzen de manera divisible a través d’una xarxa informàtica verificada”.

La sentència subratlla que la criptomoneda “no és sinó un actiu patrimonial immaterial, en forma d’unitat de compte definida mitjançant la tecnologia informàtica i criptogràfica, el valor del qual és el que cada unitat de compte o la seua porció assoleixi pel concert de l’oferta i la demanda en la venda que d’aquestes unitats es realitza a través de plataformes de trading.

Vist el panorama actual, i en el supòsit que vostè es trobi en una situació similar, li aconsellem que posi el seu cas en mans d’un advocat especialista pugui assessorar-lo i defensar els seus drets.