De lleida a Bayreuth: una reflexió sobre Europa

Aquests primers dies d’agost he rebut el darrer número de Lo Canyeret, que és la revista del Col·legi de l’Advocacia de Lleida. El fet no tindria, per ell mateix, cap altra transcendència, més enllà de la personal vinculació professional amb el Col·legi de l’Advocacia de Lleida, però del contingut de la revista m’ha cridat l’atenció una circumstància que, a parer meu, té una certa singularitat. I és que aquesta edició de Lo Canyeret inclou un article signat per la professora de la Universitat de Bayreuth (Alemanya) Dra. Rosa Miquel i Sala.

He de reconèixer que aquest article m’ha trencat els esquemes, potser massa tancats i provincians, que tenia sobre Bayreuth, i ha posat al descobert la meva ignorància sobre aquesta ciutat bavaresa que, fins ara, només la tenia associada a l’obra de Richard Wagner, al teatre construït per Lluís II de Baviera, seguint les indicacions del compositor, i als festivals que s’hi celebren anualment, dedicats a la representació de les òperes de Richard Wagner.

Però, més enllà d’ajudar-me a sortir de la ignorància, aquest número de Lo Canyeret també m’ha servit per entendre una mica més la realitat europea i els efectes que es deriven de l’existència de la Unió Europea en un temps en què sembla imposar-se el desengany i la desafecció en relació amb la idea d’una Europa forta i unida.

En primer lloc, la revista que comentem posa de manifest que una persona, nascuda i formada en terres lleidatanes, després desenvolupa la seva activitat professional com a professora en una universitat alemanya. Cal preguntar-se si, sense l’existència de la UE, la Dra. Rosa Miquel hauria tingut les mateixes facilitats per traslladar-se a Bayreuth i desenvolupar allí una carrera docent i de recerca important, tal com ho justifiquen les nombroses publicacions fetes fins ara (i ho dic després de consultar a Google).

La segona qüestió que la revista i l’article comentats posen sobre la taula fa referència a la progressiva extensió de les normes comunitàries que cada dia es projecten sobre àmbits i relacions jurídiques mai pensats. La Dra. Rosa Miquel publica a Lo Canyeret un extens comentari en relació amb els efectes dels Reglaments europeus sobre el règim econòmic matrimonial i efectes patrimonials en les unions registrades.

Si tenim en compte que anteriorment la mateixa UE havia promulgat normes sobre l’obligació d’aliments, sobre divorci i separació judicial i sobre successió mortis causa, que són àmbits molt personals, arribem a la conclusió que avui la UE no limita la seva actuació a la regulació del comerç i/o l’activitat industrial i productiva que es desenvolupa dintre dels Estats membres, sinó que fa extensiva la seva normativa a altres aspectes més personals i íntims de les relacions jurídiques.

La UE afavoreix les relacions transfrontereres i els desplaçaments de les persones dintre del territori i ha calgut publicar normes unificadores per evitar la dispersió normativa, i guanyar seguretat jurídica en les relacions interpersonals. Aquesta vegada, Lo Canyeret ens ha portat una bona excusa per reflexionar i entendre una mica més els efectes derivats de l’existència de la UE, en què hi ha lleidatans, com la Dra. Miquel, que hi participen activament.

Que sigui per molts anys.