Benvingut, ciutadà

Benvingut, ciutadà. Sóc l’Administració de l’Ajuntament de Lleida, i sóc aquí per servir-te. Esclar que des de la pujada al govern del tripartit de les cadires (15

, ni més ni menys) he de fer-te un parell d’advertències prèvies abans de prestar-te qualsevol servei.

La primera és que espero que t’adrecis a mi en català. No per res, sinó que perquè ara sóc una maquinària de transformació social en tots els sentits, i això que et pugui tractar també en castellà és... una mica incòmode. Pensa que ara estic al servei d’unes persones que volen crear una societat monolítica i monolingüe, que volen imposar una de les dos llengües oficials a Catalunya fins i tot a les hores d’esbarjo entre nens i entre professors. Així que si em demanes que t’atengui en castellà, o et faciliti tota la documentació de qualsevol tràmit en castellà... t’ho permetré, per descomptat, però no serà de bon grat. A veure, que hi tens dret, a això... Però entén que la gradual eliminació del castellà en les activitats oficials respon a la creació d’aquesta societat monocolor dels que manen ara. Perquè sóc una administració molt tolerant, feminista i ecològica. Però en català, si us plau.

La segona consideració és que espero que combreguis amb les idees dels meus amos. Si us plau, no et sorprenguis quan dic que els qui governen són els meus amos. Teòricament estic al teu servei, però entén que des que han assumit el poder, confonen els seus llocs de govern amb els seus llocs de partit, de manera que continuen fent el mateix discurs i parlant a les mateixes persones.

Però sobretot entén que han assumit que jo, l’administració, sóc una extensió de les seues seus de partit, i que per tant poden fer amb mi el que els vingui de gust. Poden engalanar-me amb les seues proclames de partit com si fos un mur publicitari qualsevol.

Perquè els meus nous amos no tenen per què fer cas del fet que als Monuments declarats Béns d’Interès Cultural no poden col·locar-se rètols, senyals o símbols sense l’autorització corresponent. Tampoc no tenen per què convocar la Comissió Municipal del Patrimoni per penjar-me pancartes ni llaços (diuen les males llengües que el grup de Ciutadans ja ha demanat per això i prendrà mesures en conseqüència a partir del mes de setembre, quan els jutjats reprenguin la seua activitat habitual).

Però sobretot entén que els meus nous amos m’han ordenat que no tracti igual les persones a les quals he de servir. Així que espero que pensis com els meus amos, ciutadà. Si és així no tindràs cap problema: quan tractis amb mi et sentiràs acompanyat com el que més. Entre amics i en família. Però si no és així, si no penses com els meus amos, els símbols que han ordenat penjar-me ja et mostren que no ets benvingut.

Perquè aquests símbols ja t’estan assenyalant des del principi, dient que no penses el mateix que jo, que sóc l’Administració. I ben aviat no seré només jo, sinó que també t’ho indicaran els carrers pels quals et passeges. Tots aquests símbols, tots els canvis de noms dels carrers, et recordaran que estàs al costat equivocat de la història, i que no ets dels nostres.

De manera que ja no podré considerar-te un ciutadà, perquè un ciutadà gaudeix de tots els drets, com ser atès per l’Administració en igualtat de condicions o tenir llibertat de moviments.

Si no penses el mateix que els meus amos està clar que deixaràs de ser un ciutadà i et convertiràs en un administrat: et prestaré serveis, per descomptat. Però no estaré al teu servei.

Així que benvingut, ciutadà: pots indicar-me quin és el teu biaix polític abans d’atendre’t?