Els parcs científics

Es fa de dia al Serengueti. Com cada matí, l’albada il·lumina la immensa estepa africana. La gasela es desperta. Sap que haurà de córrer més que el lleó per sobreviure fins al capvespre. El sol s’aixeca i escalfa a tots igual, també al lleó, que es remou mandrosament. El seu instint li diu que ha de ser més ràpid que la gasela més lenta, per sobreviure un altre dia en aquesta selva. I així, la partida es reinicia cada matí.

Ni el lleó ni la gasela es rebel·len contra el seu destí. No importa si ets un o una altra. El que sí està clar, és que, quan el sol s’aixequi, hauràs de córrer!

El paradigma per al món empresarial és semblant. Cada matí, l’economia –el mercat– es desperta, el sol surt per a tothom, el comptador es posa a zero i comença la competició per a les empreses. Les més lentes, les que pitjor s’adaptin, les que menys corrin, sucumbiran.

Però, siguis gasela o lleó, com córrer més en el món empresarial? La resposta, en la seva complexitat, és simple: qui corre més avança més, guanya avantatges competitius per al seu producte, innova permanentment idees, processos, serveis, costos, despeses i preus. Cal córrer sempre uns passos al davant dels que el persegueixen. I, com aconseguir aquests objectius? Com crear i mantenir aquesta distància? Òbviament, mitjançant la innovació, la investigació i el desenvolupament, que són essencials. Tots aquests factors es troben agrupats i interactuen en potenciació mútua en els parcs tecnològics. Un parc científic i/o tecnològic és com un oasi, un ecosistema enmig de l’estepa, que permet als competidors, siguin lleons o gaseles, reposar forces, agrupar-se, treballar en equip i buscar noves relacions, sinergies i oportunitats per ser els millors corredors. Per sobreviure.

Però, a diferència dels oasis creats per forces naturals, els parcs científics necessiten el suport dels governs i de la societat. Aquells que no apostin en aquesta línia convertiran a mitjà termini la nostra economia en un erm.

I quin és l’actual escenari? Vegem: per quart any consecutiu, Espanya acumula –a meitat del 2019– quatre trimestres consecutius de desacceleració de la productivitat, i la previsió és d’estancament per al 2019, segons l’informe Allianz/Euler Hermes. Si l’economia –el PIB– ha continuat creixent (però per sota del previst) ha estat per l’increment de l’ocupació. Quan l’ocupació creix en percentatges per sobre del PIB, estem davant d’un indicador molt clar que la productivitat per lloc de treball descendeix, com mostren les dades estadístiques. L’increment de la productivitat i la competitivitat no pot basar-se en processos de baix valor afegit. Amb processos poc innovadors i poc competitius mantindrem l’economia en estabilitat o en precari creixement durant un temps limitat, però no augura res de bo per al futur.

Un exemple: segons dades de l’INE la producció en el sector de la construcció va créixer d’un 6,9% el 2017, però incrementant l’ocupació en un 11,3%! Benvinguts siguin els nous llocs de treball, tot i que la nostra competitivitat en aquest sector decau. La nostra gasela s’ha despertat ranquejant aquest matí i a la propera bombolla del totxo l’enxamparà el lleó. És essencial la creació d’ocupació, però en un marc de productivitat i processos innovadors. Volem córrer més que els nostres competidors? Innovem! Potenciem els ecosistemes d’innovació, amb accions de govern que generin infraestructures innovadores, invertint en formació i en la creació d’ocupació de qualitat dins d’empreses de base tecnològica (EBT), que generin un increment en les cadenes de valor dels processos, finançant iniciatives i projectes pluridisciplinaris basats en la competència col·laborativa i traslladant els resultats als processos productius de les empreses.

Totes aquestes accions, i altres de derivades, es desenvolupen i potencien als parcs científics i tecnològics. Ells són l’ecosistema on, siguis lleó o gasela, pots trobar idees, formació, suport a la creativitat, sinergies, finançament, transversalitat. En definitiva, oportunitats i capacitat per córrer més que la teva competència. Individualment, però també com a país i com a societat.

Els parcs científics espanyols van ocupar el 2018 175.763 treballadors, en 8.157 empreses, i van generar una facturació conjunta de 28.984 MM €, com informa la Memòria de l’Associació de Parcs Científics Espanyols. El Parc Agroalimentari de Lleida, creat per l’Ajuntament i la Universitat, aporta amb els seus treballadors integrats en 122 empreses i entitats, amb una facturació de 170 M € aquesta competitivitat al sector i al territori lleidatà En definitiva, cada euro invertit en R+D+I, actua incrementant la nostra competitivitat. Tot el suport econòmic, polític i social que rebin els parcs científics revertirà, multiplicat, a la societat i a l’economia.

Polítiques de baixa volada a curt termini, que no donin suport i promoguin aquests entorns, portaran l’economia d’un país i d’un territori per la senda de la precarietat, la baixa productivitat, la pèrdua de competitivitat i potser els nostres ossos (econòmics), acabaran, secs i descarnats, en les planes desèrtiques de l’estèril estepa.