Lideratge i alofília

E

scoltant la brillant conferència del catedràtic J. Francisco Morales, una comprèn que el lideratge és una investigació constant i que la formació de qui es troba en la complexa tessitura d’intentar liderar persones hauria de ser contínua.

Coneixem diferents estils de lideratge: autocràtic, democràtic, laissez faire, transaccional, transformacional... Al llarg de la història i en l’actualitat, apareixen models de lideratge positiu però també broten a la banda oposada lideratges destructius amb la capacitat de mobilitzar masses orientades a objectius retorçats i amb conseqüències nefastes per a la humanitat. Líders manipuladors que, per aconseguir els seus interessos, compten amb l’habilitat d’influir de forma negativa en els grups.

És probable que la globalització, concepte entès com un procés econòmic, tecnològic, polític, cultural i social, impliqui la demanda d’una altra mena de lideratge. Un estil que vagi més enllà de ser acceptat o reconegut pel teu grup, que és qui sempre atorga el reconeixement i el poder. Liderar l’endogrup, és a dir, influir en el grup al qual pertany l’individu, on es comparteixen significats, normes i codis, pot ser més senzill. La part complexa comença amb les relacions intergrupals. Interactuar de forma positiva amb l’exogrup, aquell que es percep diferent i sobre el qual l’endogrup habitualment té una valoració negativa.

Possiblement, el lideratge més potent i demanat de cara als pròxims anys serà el que tingui l’habilitat de connectar grups, i el que tingui la capacitat de crear entre ells sintonia transformant prejudicis en voluntat positiva. Aquí es pot parlar de l’alofília, concepte que va un pas davant de la tolerància.

L’alofília pot definir-se com l’actitud positiva cap als integrants d’un grup extern, encara que aquests presentin característiques diferents a les pròpies. No podem parlar de l’alofília sense fer referència a Todd L. Pittinsky, doctorat en comportament organitzacional i investigador sobre aquest concepte i sobre lideratge intergrupal.

Cinc són els factors que permeten mesurar l’alofília: l’afecte, entès com els sentiments positius cap a l’altre grup; el confort, que es refereix a la comoditat amb els integrants d’un altre grup; la proximitat o proximitat a l’altre grup; la implicació, buscant interacció i motius d’afiliació amb l’altre grup, i l’entusiasme, quan membres de l’exogrup ens desperten inspiració.

El líder alofílic transformarà ideologies i sentiments negatius cap a l’exogrup en corrents positius que generin acostament i confortabilitat. Aquest tipus de lideratge requereix fortalesa mental ja que alguns lideratges es basen a aconseguir l’acceptació i simpatia de l’endogrup, reforçant l’enemistat o antipatia amb l’exogrup. Aquest últim estil pot dificultar la consecució d’objectius estratègics.

El lideratge del futur no s’entendrà sense una visió oberta i global. Persones connectores de grups. Un nou repte per a les organitzacions: aconseguir líders capaços de generar connexió i cohesió no només al seu grup sinó entre grups. Generadors de xarxes que, amb la paciència i l’art d’una aranya, propiciïn la interacció i sentiments positius entre grups. Persones capaces de despertar respecte i influència en altres grups i que tinguin la destresa de treure partit de la diversitat grupal, convertint les diferències en punts forts.