75è aniversari de l’alliberament de Foix

Aquest dilluns 19 d’agost, per part de les autoritats i electes locals, departamentals, regionals i estatals així com dels representants de l’Associació d’Antics combatents, amb una molt sentida cerimònia, malgrat la senzillesa, de posar una corona de flors davant del monument als caiguts de la resistència i sota l’atenta mirada dels ciutadans, es commemora a Foix el 75è aniversari de l’alliberament de la Ciutat comtal foixenca del jou de les tropes nazis alemanyes. Enguany donada l’especificitat de la celebració hi haurà al vespre una festa amb orquestra i ball.

L’arribada de les tropes aliades el sis de juny a Normandia, primer, i a la Provença, després, va marcar el començament de la fi dels alemanys nazis, primer a França, i després a tot Europa. Totes les forces de la Resistència es van mobilitzar contra els ocupants i els seus còmplices col·laboracionistes interiors. Un veritable aixecament en massa es produí per tal d’alliberar França. Milers de joves s’uniren, fugint cap al camp, les muntanyes i els boscos, als maquis, dispersos i poc armats, ja que des del 1943 les diferents organitzacions de resistència van conèixer les pitjors de les repressions. Deportacions, afusellaments, desaparicions... van acabar amb la caiguda el maig del 1944 de tota la direcció de la Resistència.

A començament d’agost del 1944, el capità Abel Rous Richard fou nomenat cap operatiu departamental de l’Arieja per la direcció regional a Toulouse, amb la missió de cercar terrenys per rebre paracaigudistes de suport i protegir-los sòlidament amb escamots del maquis. Aleshores constata que els únics maquis capaços, tant per la seva solidesa com operativitat, són els guerrillers espanyols. Per altra banda, ja que entre aquests hi havia molts comunistes, els serveis de les forces de suport des d’Alger no els volien lliurar armament. Per tal de solucionar aquest dilema, Richard els enregistra com a anarquistes de la FAI. Amb aquest truquet o subterfugi tot va anar perfectament i es va procedir el vuit d’agost del 1944 a l’enviament de dos avions amb paracaigudistes de reforç amb quatre paquets de material de ràdio, trenta contenidors diversos i sis agents de l’anomenada operació Aube: el comandant francès Bigeard (Aube), el major anglès William (Bill) Probert (Krypte) dels serveis secrets britànics, el lloctinent anglès Goffin, el lloctinent canadenc de ràdio Deller, el sotstinent francès de ràdio Grangeaud i l’espanyol de Pàmies, Alfonso Cánovas, que venia del nord d’Àfrica, coneixedor del terreny i que feia d’intèrpret.

Aquesta operació posava a sobre el taulell les contradiccions entre la Resistència francesa interior i l’exterior. És la darrera mostra de les lluites dels gaullistes d’Alger, del comandant Soustelle, contra els giraudistes (excol·laboracionistes del govern Vichy) del comandant Paillote, aposentats als serveis d’informació.

Per tant, Bigeard arriba a l’Arieja pensant que dirigeix un maquis d’anarquistes espanyols i que el seu títol de delegat militar departamental li dóna el comandament de les tropes de les forces franceses d’interior. Ignora tota la Resistència ariegesa i s’enfronta amb el capità Richard de la Resistència i el coronel Aubert de les Forces Franceses d’Interior. No és reconegut per l’Estat Major de Toulouse ni pel Servei d’Aterratge i Paracaigudisme. Només compta amb els “anarquistes”.

El 18 d’agost del 1944, de bon matí, Bigeard es troba amb els responsables de la Resistència de Pàmies que justament acaba de ser alliberada. Aquests no volen alliberar Foix fins al 20 d’agost. Però, Bigeard, aconsellat per resistents de Foix (Ernest de Nattes) decideix alliberar la vila aquell mateix migdia, amb els “anarquistes” amb la finalitat que la prefectura de l’Arieja no sigui alliberada pels comunistes de l’FTP. Vana il·lusió la de Bigeard, que no se’n va a donar fins a l’any 1994 en ocasió de la seva vinguda a Foix en la celebració del 50è aniversari i li fou feta la confessió pel comandant José Antonio Alonso Robert, que havia dirigit junt amb el comandant Royo i el comandant Madriles les tropes maquis que alliberaren Foix dels ocupants nazis alemanys, a qui se l’ha reconegut aquesta gesta amb una plaça al centre històric de Foix.

Els guerrillers espanyols reunits a l’entrada de la vila comtal atacaren el contingent alemany que la guarnia cap a les cinc de la tarda. Posaren diferents metralladores en punts estratègics i feren retrocedir amb la seva empenta les forces que els barraven el pas al pont vell, a l’estació, a l’avinguda de Villotes, que es replegaren i els van aconseguir encerclar després de diferents escarafalls en els quals moriren alguns guerrillers i molts alemanys en el seu quarter general. Les lluites als carrers van durar fins a les set del vespre, moment en què decidí la pressa a l’assalt del quarter general de les tropes alemanyes que durà fins a dos quarts de deu de la nit, quan es varen rendir a les tropes atacants els guerrillers espanyols, que feren cent cinquanta presoners, encara que la capitulació fou feta davant de les tropes regulars franceses per part del comandant alemany Rau, l’endemà. Un cop alliberada la vila de Foix, la població sortí al carrer i es va fer festa tota la nit. De tota manera, la lluita continuà els dies següents a altres punts de l’Arieja (Prayols, Sant Girons, Rimont, on els alemanys van fer una carnisseria abans de marxar i pel que és anomenada vila màrtir, etc.) fins al dia 22 d’agost, quan es va donar tot el departament per alliberat.

I la lluita va continuar fins que el dia 25 d’agost s’alliberà París pel general Leclerc, també amb un fort contingent de guerrillers espanyols al davant, i tot seguit tota França i la resta d’Europa, finalitzant amb la signatura de l’armistici el 8 de maig del 1945.

El reconeixement oficial a tots aquests guerrillers espanyols que tant col·laboraren en l’alliberament de França i d’Europa del jou nazi, en què molts fins i tot deixaren la seva vida, no fou fet fins a molts anys després, el dia 21 d’octubre de l’any 1994, en un acte solemne del president de la república francesa François Mitterrand acompanyat del president del govern espanyol Felipe González, justament davant del monument que tenen erigit els guerrillers a Prayols, prop de Foix, acte al qual vaig assistir personalment acompanyant el Paer en Cap Antoni Siurana, en ocasió d’una cimera francoespanyola a la ciutat comtal foixenca, en la qual també s’inaugurà el túnel de Puimorén.