SEGRE

COL·LABORACIÓ

Situació crítica en cultius de secà amb possibilitats de ser regats

Situació crítica en cultius de secà amb possibilitats de ser regats

Situació crítica en cultius de secà amb possibilitats de ser regatsSEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’absència de pluges des del mes de març i les altes temperatures de maig, juny i juliol estan incidint greument en els conreus de secà; han afectat cereals i han deixat uns rendiments al 50

%, en especial a les comarques del Segrià i les Garrigues, on s’han cremat literalment floracions d’arbequina el mes de maig, i s’han marcit ametllers i oliveres a la resta de mesos fins al dia d’avui, segona quinzena d’agost.

Un titular avançava la reducció de la producció en un 50 per cent en el cultiu d’oliveres i la mort d’ametllers que no tenen reg de suport. Aquí es queden curts, la reducció és total en plantacions d’oliveres ben cuidades i revifades per les pluges de la tardor del 2018, que van permetre que s’aprofités, tot i els baixos rendiments, la collita que venia patint per la sequera estiuenca de l’any 2018.

Al Segrià, en secans com el de Serra Grossa, cruïlla entre termenals d’Aitona, Seròs, Maials i Llardecans, es donen condicions extremes de sequera. El rendiment en cereals és de 800 kg/ha en la mitjana dels darrers 10 anys, i en plantacions d’oliveres de 20 anys, en els últims 10 anys, solament s’ha pogut fer una collita d’olives amb rendibilitat. En aquesta àrea en concret hi ha motius més que suficients per estar indignats i emprenyats.

Aquesta zona es troba ubicada al Sector 13 del Segarra-Garrigues amb presa d’aigua per bombeig directe des del Segre al límit dels termenals d’Aitona i Seròs. Les obres i l’estructura d’elevació, conduccions, canonades i embassaments estan acabades des de fa 12 anys. Falta connectar-ho a la xarxa elèctrica i portar l’aigua a peu de finca. Existeix consens entre els futurs regants, però l’aigua corre riu avall, les instal·lacions expectants es degraden i la rasa que es va repoblar de pins i d’alzines que van des de la presa d’aigua als embassaments està plena de matolls, els arbres secs i els pins que han sobreviscut estan rosegats a causa de la processionària.

Aquest és l’espectacle d’una obra feta sense utilitzar i expectant, és una mostra més de com funciona el Segarra-Garrigues, que pretén canviar la vida i economia dels pagesos i propietaris de 72.000 hectàrees, de les quals han passat a ser amos les aus estepàries i la vegetació hidròfila en 40.000 hectàrees, amb una vigilància policial constant contra els propietaris afectats a dit per les zepes, que no poden tocar ni una pedra ni fer una millora sense l’autorització prèvia dels que viuen dels nostres impostos, i que poden sancionar per perjudicis greus l’ecosistema, protegit i beneït per la Unió Europea i promulgat per Ipcena i grups d’ecologistes als quals l’administració els diu “amén”.

L’incendi de la Ribera d’Ebre, que va arrasar 6.000 hectàrees, incloent-hi camps d’oliveres i ametllers, deixen, en paraules, i no és el primer cop, el suport i ajut als afectats, que no rebem la més mínima mostra d’atenció al ser rebuts per representants del Departament d’Agricultura. La sequera que sofreixen les terres que poden ser regades pel Segarra-Garrigues pateixen un incendi lent climatològic que escalfa any rere any, i quan al senyor Jové, president del Canal, li diuen que no hi ha diners per fer arribar les xarxes de reg a les finques, que pagaríem els propietaris, per regar finques esquarterades per les zepes, cal afegir que per a altres capricis administratius sí que en tenen.

Gràcies a la família Pujol, amb els més de 400 milions de comissions d’obres aconseguides durant el seu regnat, els quals han servit, en part, per comprar finques a Aragó per transformar-les en regadiu gràcies al Plan Monegros, amb coneixement públic de membres del seu entorn, en aquestes finques, durant aquesta segona quinzena d’agost, colliran ametlles d’arbres plantats fa tres anys a Ontinyena. Per què no els van invertir al Segarra-Garrigues, que és d’on probablement algun milió va ingressar dels 400?

Senyora Teresa Jordà, amb tots els respectes, atengui els afectats i doni solucions als pagesos afectats per l’incendi i activi el reg del Sector Tretze, que és un incendi sense flama però que fa anys que crema collites.

Estigui per la feina com a consellera d’Agricultura, deixi de donar la nota per assenyalar Fuck Spain, quan a l’altre costat del Cinca centenars de pagesos aragonesos i algun de català espavilat fa anys que reguen amb el suport i finançament de la Diputació General d’Aragó. Informi’s i prengui exemple.

tracking