Autocontrol

Una de les més antigues i sàvies referències que es poden trobar sobre l’autocontrol és la que fa Homer a l’Odissea quan adverteix Ulisses d’un dels perills que haurà de superar si desitja arribar a Itaca: “Haureu de passar a prop de les sirenes que encanten els homes que se’ls atansen. Boig serà qui s’aturi a escoltar els seus càntics, ja que mai celebraran amb la seua dona i els seus fills la tornada a la llar! Passa sense aturar-te després de tapar amb tova cera les orelles dels teus companys, que ni un de sol les senti.”

Domant el cavall de les nostres emocions

El que li demana Homer a Ulisses és que no es deixin governar pel seu instint. Tenir autocontrol és precisament aprendre a controlar els esmentats impulsos i com a persones intel·ligents haurem de fer-ho sense anul·lar els nostres sentits, ja que l’autocontrol és una habilitat que ens permet governar les nostres emocions i actuar de forma emocionalment intel·ligent.

Amb

massa freqüència, després d’una negociació, d’una reunió de treball o familiar, hem de penedir-nos d’una determinada reacció que l’únic que va aconseguir va ser empitjorar allò que inicialment es proposava de millorar. I tot això per no saber prémer adequadament el comandament que actua sobre els nostres impulsos i que accionat adequadament hauria estat capaç de mantenir a ratlla el control de la nostra personalitat. Tenir l’autocontrol adequat sobre alguns aspectes de la nostra conducta passa per dominar les nostres emocions i evitar una resposta instintiva. Podríem dir que aprendre aquesta habilitat és com domar un cavall, en el qual el capçal és l’instrument que impedeix que l’animal actuï de forma desbocada, i l’autocontrol és el que ens permetrà domar les nostres emocions i alinear la nostra conducta amb els nostres propòsits, evitant que ens apartem dels nostres objectius arrossegats pels cants de sirenes, que, per més que passin els segles segueixen presents al nostre oceà diari.

La paciència, via d’accés a l’autocontrol

Aquests dies, i amb motiu de l’esbojarrat propòsit del 45è president dels Estats Units de comprar l’illa de Groenlàndia a Dinamarca, un periodista l’acusava de ser un polític sense cap autocontrol, segurament és el mínim que es pot dir del seu comportament. I és que en el “genoma” de les persones sense autocontrol podem identificar gens capaços de provocar múltiples disfuncions: intolerància, prepotència, dèficit d’humilitat i absència de paciència. Si com deia el mestre Miquel Àngel “el geni és paciència eterna”, llavors també hauríem d’afegir l’ADN dels intolerants sense autocontrol una escassa intel·ligència.

Consciència

Des del segle VIII aC, amb Ulisses, passant per Miquel Àngel o escoltant avui el cantant i compositor de reggae Morodo a la seua cançó Divina ciència: “Fent ús de la teua consciència, allunya’t de la bèstia. Saviesa i paciència, és divina ciència. No ha de ser per simplement casualitat o coincidència que tots s’entossudeixen a aconsellar-nos la importància de la paciència i l’autocontrol com a signes d’intel·ligència.”