El drama de la revolució 4.0

La intel·ligència artificial eliminarà molts treballs de les persones, però també pot ser un paradigma de noves oportunitats. Aquí us descric algunes de les pistes que estan ocorrent en un dels països que lideren la indústria 4.0, Xina:

–La Xina té un enorme exèrcit de joves dedicats a la intel·ligència artificial. En l’última dècada, el nombre de publicacions d’IA d’autors xinesos s’ha duplicat. Els joves enginyers d’IA de Face ++, empresa xinesa de reconeixement facial, recentment van guanyar tres desafiaments de visió artificial, davant dels equips de Google, Microsoft, Facebook i la Universitat Carnegie Mellon.

–Les polítiques governamentals estan accelerant la intel·ligència artificial a la Xina. El pla del Govern xinès consisteix a posar-se al dia amb els EUA en tecnologia i aplicacions d’IA per al 2020 i convertir-se en un centre global d’innovació d’IA per al 2030. A l’octubre, el president Xi Jinping va fer un discurs en el qual defensava que internet, el big data i la intel·ligència artificial havien d’estar més integrats a l’economia del món real.

Un matí vaig pujar a un Uber per acudir a una conferència d’intel·ligència artificial (IA) al MIT. El conductor em va preguntar quant tardarien els vehicles autònoms a prendre-li la feina. Li vaig dir que succeiria d’aquí a entre uns 15 i 20 anys. Va sospirar alleujat i va dir: “Bé, aleshores ja m’hauré jubilat.”

Encara rai que no érem a la Xina. La mateixa pregunta en aquest país hauria tingut una resposta diferent. Hauria hagut de dir-li que perdria la feina en uns 10 o 15 anys si tenia sort. Aviat quedarà clar que la intel·ligència artificial i els robots poden fer la meitat dels nostres treballs gairebé millor que nosaltres i quasi sense cost.

Després estan els optimistes nats que pensen que la intel·ligència artificial combinada amb els humans hauria de ser millor que qualsevol de les dos per si soles. Això serà cert per a certes professions, com la medicina i l’advocacia, però la majoria de treballs no cauran en aquesta categoria.

Els que en queden fora són treballs rutinaris que es realitzen en solitari; aquí és on la intel·ligència artificial supera la humana per un marge ampli.

D’altres pensen que la renda bàsica universal és la nostra única salvació. Diuen coses com: “Agafi els diners extra que s’han generat gràcies a la intel·ligència artificial i distribueixi’ls entre les persones que van perdre els seus treballs”, i: “Aquest ingrés addicional ajudarà les persones a trobar el seu nou camí i a reemplaçar altres tipus de benestar social”.

Però la renda bàsica universal no soluciona la pèrdua de dignitat de les persones ni satisfà la seva necessitat de sentir-se útils. Només és una forma convenient perquè un beneficiari de la revolució de la intel·ligència artificial s’assegui i no faci res. I, finalment, hi ha aquells que rebutgen qualsevol desavantatge associat a la intel·ligència artificial, i que és precisament la postura que estan adoptant moltes grans empreses d’intel·ligència artificial. És lamentable que els experts en intel·ligència artificial no intentin resoldre el problema. El que és pitjor, i increïblement egoista, és que en realitat es neguen a reconèixer que el problema existeix. Aquests canvis estan per venir i hem de dir la veritat i tota la veritat.

Necessitem trobar les feines que la intel·ligència artificial no pot fer i capacitar les persones per fer-los. Necessitem reinventar l’educació. Aquests seran els millors i els pitjors anys. Si actuem de forma racional i ràpida, podrem disfrutar del millor en lloc de rebolcar-nos en el pitjor.